Transparència

Pia Prat Jorba Directora general de La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat

La crispació política i la lluita pel poder estan condicionant els comportaments democràtics. Ningú no escolta i, per tant, no hi ha diàleg. Però tampoc es debaten idees de manera educada i constructiva amb arguments propis, articulats i ben documentats. Ara s’estila desacreditar el contrari, utilitzant mitges veritats o directament mentides. I quan s’assoleixen acords, sempre han d’estar acompanyats de contrapartides. No es pensa en els ciutadans, sinó en les avantatges que es poden aconseguir i que hauran de ser facturades a qui vol tirar endavant els seus projectes.

Hom voldria saber on és i no haver d’escoltar diferents relats, articulats maquiavèl·licament. Uns parlen de competències i altres responen queixant-se de les incompetències. De la corrupció, sempre dels altres i negada la pròpia. Una sèrie d’atacs continus i contra-atacs, que fan perdre tota noció del que realment està passant. La veritat i la mentida es barregen fins confluir en una mateixa notícia, feta d’explicacions interessades, però versemblants, destinades a crear confusió i fer de la controvèrsia un dubte raonable. Joseph Goebbels continua tenint molts deixebles.

En el desastre de la DANA a València, el fang dels carrers no és res comparat amb el de la política. Els que han fet el seguiment exacte del què ha passat, han quedat engolits per la runa que els equips de demolició partidista aboquen sense miraments damunt la ciutadania. I entretant els verdaders afectats malden per recuperar-se del patiment en mig de les pèrdues humanes, de patrimoni i de serveis. S’han fet crides a la falta d’humanitat dels qui tenen les eines i els recursos, mentre els voluntaris, amb pales, galledes, mans i faltats de mitjans, han fet molt més que els que s’exhibeixen des del faristol dels Parlaments. I no diguem de l’escàndol internacional dels que utilitzen els recursos de l’estat per espiar contrincants jugant amb les cartes marcades.

Per això molts joves, que en llur etapa vital, plena d’energia, se senten capaços d’endegar grans projectes, es desesperen veient aquesta gasiveria en els plantejaments i la curta volada de les propostes. No entenen que, per qualsevol cosa, sigui necessari tan soroll i que els resultats siguin tan minsos. I aquest desànim els porta a plantejar-se altres fórmules de representativitat, més directa i menys condicionada. Veuen com una càrrega feixuga les estructures que aguanten l’entramat democràtic, la defensa dels individus i de les institucions. I no entenen la fragmentació del poder per garantir que no hi hagi desequilibris que portin a formes perilloses d’organitzar-se socialment. La tecnologia i els seus plantejaments binaris afavoreixen que, poc a poc, es vagi caminant vers una dinàmica autoritària.

La transparència no és un dret negociable. Si la crosta de fang és gruixuda i compacte, el cristall brut no deixa veure res. Els mitjans de proximitat i la gent que està patint, saben de primera mà el què passa. Però com més s’allunya el relat de la zona zero, més groller i doctrinari resulta el relat. El poder el manipula per fer-lo una eina dels seus interessos i obtenir el suport que necessiten. El ciutadà només escolta les notícies que li envien i acaben acceptant la deformada realitat que els arriba.

Els ciutadans veritablement lliures haurien de mantenir nets els camins per on flueix aquella informació contrastada i necessària per formar-se una opinió personal. Altrament la societat es queda permanentment entre el foc i les brases, fins que només quedaran les cendres, com acaba passant quan democràticament només es poden votar les opcions d’aquells, que s’han organitzat per perpetuar-se i dominar-ho tot. Plató ja va advertir que després de la democràcia ve la tirania.