Togues insensibles

No és la primera vegada que alts càrrecs de la magistratura espanyola actuen amb prepotència i poca sensibilitat. Però la decisió de José Ricardo de Prada, president del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja el cas de la família Pujol, de fer desplaçar a Madrid el president Jordi Pujol, en les condicions de salut que ja havien acreditat els forenses de Barcelona, voreja la insolència.

Els metges forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya ja van dictaminar, el 2022, que Jordi Pujol patia un deteriorament cognitiu de tipus mixt i que no tenia les capacitats mentals necessàries per seguir el procés judicial, ja que presentava pèrdues de memòria i dificultats de comprensió que vulnerarien el seu dret a la defensa. Aquest diagnòstic es va veure agreujat després que, el setembre de 2022, patís un ictus isquèmic, del qual va ser intervingut a l’Hospital de Sant Pau.

Per tant, el tribunal que jutja la família Pujol per presumptes delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental, delictes contra la Hisenda Pública i associació il·lícita va fer cas omís de l’opinió dels metges forenses de Catalunya, que havien avaluat l’estat de salut de Jordi Pujol, i va considerar que només es podia refiar de l’opinió dels forenses de l’Audiència Nacional, passant per alt els advertiments dels metges de Barcelona, que desaconsellaven el seu trasllat a Madrid a causa de la fragilitat de l’expresident.

És a dir, que, al final, el tribunal va arribar a la mateixa conclusió a què hauria arribat si hagués fet cas dels forenses de Barcelona i hagués evitat que Pujol hagués de passar pel tràngol del Telenotícies, tot i que, en aquesta ocasió, se’n va preservar la imatge a l’entrada i a la sortida de l’Audiència.

Un acte semblant de desconsideració i de falta d’humanitat es va produir durant la presó preventiva de Sandro Rosell i Joan Besolí, acusats de blanqueig de capitals. Tres setmanes després de la detenció, el fill de Besolí va patir un accident de tractor que li va causar una lesió medul·lar irreversible. Malgrat la gravetat de la situació i les peticions de la defensa al·legant motius humanitaris, la jutgessa Carmen Lamela va rebutjar concedir-li el permís per sortir de la presó i visitar el seu fill a l’hospital. L’argument principal per mantenir-lo a la presó sense permisos era el risc de fuga. Després de 645 dies en presó preventiva, Rosell i Besolí van ser absolts dels delictes dels quals eren acusats.

Això per no parlar del tracte humiliant que van rebre alguns dels acusats de terrorisme durant el Procés, com Tamara Carrasco, activista dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de Viladecans, a qui l’Audiència Nacional acusava inicialment de terrorisme, rebel·lió i sedició, perquè la Guàrdia Civil li va requisar un àudio de WhatsApp on explicava possibles talls de carreteres i mobilitzacions, un mapa de Google Maps de la zona de Barcelona, un xiulet i una careta de paper. Per tot això, l’Audiència Nacional li va imposar, com a mesura cautelar, el confinament obligatori al seu municipi durant tretze mesos. Al final, també la van absoldre, però ningú li va treure els mesos de confinament.

Curiosament, tots aquests casos han estat protagonitzats per l’Audiència Nacional i, en tots ells, en un grau o un altre, s’hi observa una falta de sensibilitat i d’humanitat per part dels jutges responsables. Sembla com si la toga els hagués convertit en insensibles

Jordi Molet Cateura