elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Les al·lèrgies son coses, per dir-ho d’alguna manera, curioses però insuportablement incòmodes, sovint perilloses i fins i tot mortals.
Les al·lèrgies són reaccions exagerades del sistema immunitari davant substàncies que ens envolten en la nostra quotidianitat.
N’hi ha de diversos tipus com les alimentàries (als fruits secs o al marisc), respiratòries (pol·len, àcars, pèl d’animals), cutànies (dermatitis de contacte, reaccions a picades d’abella) i a medicaments, entre les més comuns.
Els símptomes varien segons el cas, però poden incloure esternuts, picor, congestió nasal, ulls plorosos, erupcions a la pell o dificultat per respirar. En situacions greus, es pot produir una anafilaxi, una reacció potencialment mortal que requereix atenció mèdica immediata.
Però darrerament s’ha diagnosticat una al·lèrgia als programes de debat televisius i a xarxes socials que afecta especialment a la ciutadania il·lustrada.
La simptomatologia comença per una reacció immediata del sistema nerviós crític davant estímuls com tertulians cridaners, interrupcions constants i opinions poc fonamentades, que es manifesta en forma d’inquietud, arrufament de celles i una lleu tensió a la mandíbula.
En casos més avançats, la reacció es manifesta amb canvis d’humor sobtats, irritació i necessitat urgent de canviar de canal o d’apagar el televisor. També es pot observar una sensibilitat exagerada a certes paraules clau o tons de veu elevats, que actuen com a desencadenants immediats del malestar.
A nivell cognitiu, aquesta al·lèrgia, provoca una saturació d’informació, amb dificultats per distingir entre dades rellevants i soroll mediàtic. El cervell, en un intent de protegir-se, activa mecanismes de defensa com la desconnexió emocional o la ironia involuntària. Això pot anar acompanyat d’un desig creixent de contrastar la informació en fonts més rigoroses, com si el cos busqués “antídots” per reduir els efectes de l’exposició.
I en tots els casos provoca rebuig a la política entesa com a recurs mediàtic i no pas com eina de servei i transformació social, que és el que hauria de ser.
El tractament d’aquesta peculiar al·lèrgia no requereix medicació, sinó hàbits saludables com limitar el temps davants les pantalles, seleccionar continguts de qualitat i practicar activitats culturals que afavoreixin la calma i la reflexió, com llegir o escoltar música.
Una opció gairebé poètica del cervell davant la saturació de soroll mediàtic, una invitació a buscar espais de pensament més pausat i profund. I és que, a poc que ens deixem, des de les pantalles ens mengen el coco com zombis afamats.
