Som la pesta?

Lourdes Cardona Periodista

Hi ha persones que fan que cada cop tingui menys fe en l’espècie humana. Bé, més ben dit, en la nostra societat perquè potser en algun punt remot del planeta, potser hi hagi comunitats que encara vetllen més pel bé comú que pel propi. M’entossudeixo en perdre-la del tot, però ho tinc complicat.

Aquests dies que Catalunya viu pendent de les notícies sobre el brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Cerdanyola del Vallès, hi ha hagut individus que han demostrat el seu incivisme i la seva manca de solidaritat i empatia. Pert sort (i per sorpresa), la immensa majoria ha fet el que se li demanava però sempre n’hi ha que es pensen al marge.

Malgrat que les autoritats havien demanat per activa i per passiva que la població evités accedir a la serra de Collserola (en una primera instància) sota cap pretext, alguns individus van fer cas omís dels advertiments i, no tan sols això, van obviar les barreres físiques instal·lades per aturar-hi el pas. El motiu és que el virus que, fins al moment que escric aquestes ratlles, ha mort una desena de porcs senglars s’escampa amb molta facilitat i es vol evitar sigui com sigui que surti de la zona on s’ha detectat el focus.

Si ho fes, si comencés a circular per la resta del territori i afectés els porcs de granja, es produiria una crisi sense precedents no només en el sector porcí sinó en tot el país, ja que “està en joc l’impacte econòmic, social, territorial i reputacional del país”, en paraules del conseller Òscar Ordeig.

Des que es van detectar els dos primers casos, quasi un miler d’efectius dels cossos de seguretat de la Generalitat de Catalunya (policies, agents rurals, bombers….), soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i agents de la Guàrdia Civil han treballat a contrarellotge per contenir el brot de la que es considera la pitjor pandèmia animal de la història, que ja va malmetre severament el sector al nostre país fa tres dècades. Fins ara, sembla que s’ha aconseguit.

A la ciutadania, només se’ns demana una cosa ben senzilla de fer: quedar-nos al marge i, en cas de detectar un senglar mort, alertar les autoritats. Però es veu que això no és tan fàcil de fer per a algunes persones.

Gent que demostra o bé la seva desconnexió del món (si és que no ha sentit les notícies les dues darreres setmanes); o bé la seva ignorància. O el seu egoisme si, tot i estar al dia del que passa, del que centenars de ramaders s’hi juguen, decideix incomplir el veto i passejar per la zona zero (que afecta unes 4.000 hectàrees de terreny forestal i 10.000 de zona urbana) o pel radi de 20 quilòmetres al voltant de la mateixa (recordem que divendres passat el Govern va ampliar els espais naturals on no es pot accedir per evitar la propagació de la PPA fins al proper 14 de desembre).

No accedir en aquests espais sembla un sacrifici ínfim que pot evitar un daltabaix colossal per a centenars de famílies de tot el país que depenen dels ingressos que generen les seves explotacions ramaderes. Un petit gest que no costa gens i que, ans al contrari, podria sortir ben car.

Encara que tots els caps de bestiar morts per la malaltia siguin porcs senglars i que, de moment, el virus no hagi entrat en cap granja, el preu de la carn de porc s’ha desplomat (ha baixat entre un 15 i un 25% en una setmana) per als productors. Per tant, encara que el consumidor no ho noti, els ramaders ja en pateixen les conseqüències.

Els donem un cop de mà anant a la carnisseria i preparant suculentes receptes de porc aquestes festes perquè els estralls siguin menors? M’ajudeu a recuperar la fe en l’espècie humana o fareu que la perdi del tot? Em nego a creure que la pitjor pesta del planeta siguem nosaltres.