Repetició electoral; parleu seriosament?

Juan Cal Sánchez Periodista

Un país necessita un govern (aquí potser arribarem a la conclusió de que no ens cal, si passem tants mesos “en funcions”) per fer front als reptes de futur, i als de present. Per exemple: afrontar polítiques culturals que preservin la llengua dels atacs que ha rebut els darrers anys; desenvolupar polítiques d’habitatge que eliminin aquesta desproporció insuportable entre oferta i demanda; regular el desenvolupament turístic del país i evitar que acabem morint d’èxit. En fi, per fer coses. Perquè a més de llepar-nos les ferides, demanar impossibles i construir una utopia, necessitem menjar cada dia, donar als nostres fills una educació de qualitat, garantir que el sistema educatiu sigui un veritable ascensor social i que l’atenció sanitària sigui universal i de qualitat.

Per tal de fer tot plegat calen polítiques i calen majories suficients al Parlament. Algú ha guanyat les eleccions, però ara haurà de ser capaç de teixir aliances, compromisos i complicitats que permetin portar la investidura a bon terme. No sé si el Procés s’ha acabat o està només en un moment d’aturada tècnica, refent-se de la brutal repressió de l’Estat. Sigui com sigui, i mentre algú torna a imaginar alguna d’aquelles jugades mestres de fa deu anys, no podem perdre trens que passen a tota velocitat: el de l’educació, el del creixement sostenible, el de la lluita contra el canvi climàtic, el de l’equitat, el de l’habitatge digne i tants altres que no esperaran a que es conformin majories d’un bloc o de l’altre.

Potser ha arribat el moment d’intentar-ho pensant més en els ciutadans que en els polítics; en les conseqüències de la manca d’iniciativa governamental durant gairebé quinze anys. Toca pensar en la gent, en la sanitat (de les pitjors de l’Estat), en l’escola (la pitjor en les proves Pisa), en la llengua (en decadència per manca de noves iniciatives). I així, fins a l’infinit i més enllà. Seriosament: algú pensa en repeticions electorals?