elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Xavier Domènech Sala Exdirector adjunt de Regió7
Una de les sorpreses de les eleccions presidencials als Estats Units ha sigut la fallada general de les enquestes. És cert que alguna va encertar el guanyador, però la majoria va apostar pel candidat erroni, i així ho demostraven dia rere dia les mitjanes que s’anaven divulgant.
Un cop eliminades les desviacions extremes, el cos central de les demoscòpies apostava a favor que Kamala Harris superés Donald Trump en vots populars per una diferència entre el 0,5% i el 2%. El que preocupava als analistes era si aquest avantatge seria suficient per compensar el biaix del sistema electoral, habitualment favorable als republicans.
Però Trump també va guanyar en vots populars, per un marge de milions de vots. En els grups socials més favorables es va imposar amb més contundència de l’esperada, i va fer forat en els menys favorables. A la vista d’aquests resultats, i mentre el món es dividia entre els que exultaven i els que tremolaven, les empreses de les enquestes fallides es preguntaven en què s’havien equivocat.
L’anàlisi necessitarà temps i dedicació, ja que s’apunten multitud de factors, com ara la dificultat de construir una mostra vàlida quan molta gent deixa d’atendre trucades de números desconeguts. Però quan els pronòstics fallen d’aquesta manera sol haver-hi un element que es repeteix: el càlcul erroni de l’abast del vot amagat, que pot variar d’unes eleccions a unes altres.
Als electors se’ls demanava que triessin entre un home gran, groller, autoritari, carregat de sentències i judicis, en resum, un impresentable, i una dona jove, enèrgica i molt més ajustada al políticament correcte. No era estrany que la segona anés davant a les enquestes, oi? I tanmateix, era mentida.
Molts partidaris de Trump només en valoren les virtuts i li perdonen els defectes. Però existeix un sector de votants a qui la figura li fa entre vergonya i basarda, i tanmateix ha decidit votar-lo per sintonia ideològica, perquè la seva economia ha empitjorat, i/o perquè no vol una presidenta dona, de color, del «sistema» i «progressista» (per als paràmetres del país).
Quan aquests votants responien la trucada d’un enquestador la vergonya els impedia ser sincers, però a l’hora de la votació secreta van obeir el seu fur intern. A totes les enquestes hi ha respostes mentideres, i els instituts demoscòpics ho saben; per això les dades es «cuinen». Però aquest cop els cuiners han errat en la cocció.