L’ENÈSIM DUBTE : PER EXCÉS O PER DEFECTE ?

Nou mandat municipal. Un equip de govern ampli i de concepció plural, fruït del pacte de govern entre JUNTS per SANT QUIRZE, SOM SANT QUIRZE i SANT QUIRZE EN COMÚ. A l’oposició, resultat també del pacte de govern assolit, els mateixos grups polítics des de fa dos mandats ( JUNTS per CATALUNYA i PSC) i dues noves incorporacions (PP i VOX). Una configuració doncs, que presenta novetats però alhora repeteix repartiment de papers amb alguns dels mateixos protagonistes.
El passat dia 6 de juliol, es va celebrar el primer Ple que encetava el nou mandat municipal, la primera sessió del màxim òrgan representatiu del nostre Ajuntament. Jo esperava, sincerament, que el nou mandat comportaria certs canvis d’actitud i comportament per part dels grups municipals que, com deia abans, encetaven el seu tercer mandat a l’oposició. Doncs no.
En la primera ocasió que han tingut, afegint-s’hi un vell company de viatge retornat de la nit dels temps (PP), tant el grup encapçalat per la Miriam Casaramona (JxCat) com el seu curiós i lleial soci de pacte frustrat Juan Antonio Pérez (PSC), van tornar a deixar, a tot el veïnat de Sant Quirze, en una sorprenent incògnita. Val a dir, que en els darrers quatre anys, com a regidor, he estat testimoni directe i perplex d’aquesta forma d’actuar. M’explico.
Ha esdevingut una costum, inquietantment repetitiva, que els grups esmentats, amb l’afegit novell com deia del PP, votin en contra de temes que formen part dels plens municipals sense, ni tan sols, justificar o argumentar el seu sentit de vot. Aquests episodis sempre m’han deixat un pèl trasbalsat i sense saber a que atribuir-ho. Per què redimonis ho deuen fer ? És legítim que votin en contra o s’abstinguin, però… per què no expliquen els motius que han conformat el seu sentit de vot ? No els deu interessar prou l’assumpte ? No ho han entès ? No tenen, o no volen, proposar alternatives ? Aquestes i altres preguntes em sobrevenen cada cop que els grups municipals de l’oposició citats han fet servir aquest mètode, que podríem qualificar de “matriu del dubte i la incògnita”.
També penso, imbuït pel malestar que em genera una certa sensació de “vergonya aliena”, en com deuen rebre l’estrany i misteriós missatge el conjunt del veïnat. Que deu pensar qualsevol veí o veïna que, com jo, contempla aquest difícilment explicable comportament. O fins i tot… si jo fos votant d’aquestes formacions, veuria lògica la seva conducta ? Aquesta manera d’actuar, respon amb solvència a la confiança representativa dipositada ?
Com us deia, i fent honor al refrany castellà de “la cabra siempre tira al monte”, no han ni tan sols fixat una “moratòria” aplicable a la seva concepció particular de com s’exerceix la representivitat pública. L’episodi de reincidència va ser amb motiu de l’aprovació de la creació de la figura d’un càrrec eventual ( també conegut com a assessor) en l’organigrama municipal. Aquesta figura, que en els darrers quatre anys ja ha estat present en l’estructura, ho és adjunt a l’alcaldia i té com a objectiu la coordinació i suport a l’acció de govern amb caràcter transversal. La seva remuneració anual és de 48.000 euros anuals bruts. i puc donar fe, en la persona que ha exercit la funció, de la seva ingent tasca a l’hora de donar viabilitat i consistència a l’acció municipal.
Per tant el tema era prou important i jo esperava que la Miriam Casaramona, en Juan Antonio Pérez i el Chano Baratech ens il·luminessin i/o obsequiessin amb la seva valoració i opinió sobre el tema, abans d’emetre el seu vot. La meva esperança, segurament mal fonamentada en una certa ingenuïtat perenne de la meva idea del món, es va veure del tot frustrada per enèsima vegada. Però en aquest cas, a banda de veure les cabres enfilar costa amunt, he arribat a una conclusió hipotètica prou factible i us la vull traslladar.
Jo crec, i sincerament ho dic, que el seu renovat pacte amb l’enigma permanent rau en una considerable impossibilitat de mesurar. La regidora i els regidors no van poder treure l’entrellat de sí la mesura proposada de la creació d’un càrrec eventual, en un municipi de pràcticament vint-i-un mil habitants, és un excés o un defecte, L’experiència els devia confondre. En el mandat 2011-2015, quan el tripartit CiU-PSC-PP governava un municipi de poc més de divuit mil habitants, els fabricants del dubte permanent van establir CINC (!) càrrecs eventuals a l’organigrama municipal. A més a més, i com informació addicional, voldria afegir – sense entrar en concrecions de cognoms famosos- que aquells càrrecs no van estar a l’alçada de les circumstàncies pel que van ser designats. Tampoc els devia ajudar, en la necessària tasca d’apamar, l’imaginari de càrrecs eventuals que van construir durant els dies posteriors a les eleccions municipals per tal de pactar un govern integrat per ella i ells.
Sigui com sigui, relativitzant les causes , ja tenim nou dubte. Ha arribat ( com les rebaixes de El Corte Inglés) l’enigma de temporada. Ens el deixen els gurus locals del fenomen “vot no argumentat”. No se a vosaltres, però a mi em tenen realment intrigat.

Josep Coll
Regidor del Grup municipal de JUNTS per SANT QUIRZE-ERC-AM