elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Núria de José Periodista
El Consell de Ministres va aprovar, la setmana passada, l’Avantprojecte de Llei de la Infància i Adolescència en Entorns Digitals. La norma preveu, entre d’altres mesures, oferir formació digital als alumnes de primària, secundària i educació superior, amb l’objectiu que es puguin moure en aquests espais amb més seguretat i amb més garanties per als seus drets.
La circulació d’infants i adolescents per internet, dins i fora de les xarxes socials, té diversos perills, alguns fàcilment reconeixibles com les estafes o els abusos i d’altres amb efectes no tan evidents a primer cop d’ull o amb efectes a mig termini. És el cas de la desinformació.
Les persones podem estar desinformades bàsicament per dos motius: l’aïllament o la deformació. Tant un com altre poden ser o no intencionats.
L’aïllament es pot produir perquè no s’accedeixi a mitjans o canals d’informació o perquè, en això hi tenen molt a veure els algoritmes, es consumeixi informació parcial, sense contrastar amb altres maneres de veure les coses.
La deformació de la informació pot ser intencionada, quan ens expliquen mentides, o no, quan hi ha errors en l’elaboració de la informació.
La desinformació i la informació errònia ocupen el primer lloc del rànquing de riscos globals, segons el Fòrum Econòmic Mundial de 2024. Els més joves, amb menys experiència vital i més habilitat en l’entorn digital, poden ser especialment vulnerables davant aquest fenomen.
Els resultats de les darreres eleccions al Parlament Europeu, amb formacions que s’han adreçat a l’opinió pública únicament mitjançant xarxes socials i d’altres que han criticat amb contundència la funció dels mitjans de comunicació tradicionals, són una mostra de la relació indissociable que tenen, a les democràcies, l’accés a la informació veraç i la llibertat.
El mes passat, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, demanava als responsables polítics que “situïn la garantia del dret a la informació en les prioritats de les seves agendes de govern”.
Per tot això, que es faci una llei que introdueixi la formació en entorns digitals i l’educació mediàtica en els currículums educatius és una molt bona notícia, perquè protegeix els més joves de ser víctimes de la desinformació i alhora de ser-ne promotors. No en va, aquests joves, amb un mòbil a la mà, tenen el potencial de difondre missatges a arribin a àmplies audiències, per tant, també els cal conèixer les dimensions ètiques i legals d’allò que fan.
Fa molt de temps que diverses entitats i institucions alerten de la necessitat de formar els joves per protegir-los de la desinformació. Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya fa quinze anys que es va decidir fer alguna cosa per ajudar en aquest sentit i es van posar en marxa tallers de formació a les escoles pels quals ja han passat 18.000 alumnes. Fa dos que també forma periodistes per ser docents de la matèria i n’acredita la solvència.
Amb la nova legislació, caldrà definir la manera d’implantar l’educació mediàtica en els programes educatius. Els i les periodistes, graduats especialistes en el tractament de la informació, han de tenir un paper fonamental en la planificació i la formació de mestres i alumnes en aquesta matèria.
