La vida a un ritme frenètic

Mairena Rivas Vázquez Periodista

Immediatesa, pressa, impaciència, urgència… Paraules que ens identifiquen amb l’aquí i amb l’ara. Ho volem tot a l’instant, sense esperes innecessàries. No sé quan ni com ens vam començar a acostumar a viure a aquest ritme tan frenètic. És evident que disposar de tot, absolutament tot, a la distància mil·limètrica que separa un dit de la pantalla d’un mòbil deu d’haver estat la causa principal d’aquest desgavell temporal. Les plataformes online ens ofereixen tota mena de solucions a un materialisme desenfrenat, a un consumisme compulsiu i veloç. Amb elles, s’ha creat la fórmula de l’èxit per trobar tot allò que ens ve de gust a cada moment sense haver-nos de moure ni un pam.

No em refereixo només al gran gegant de les vendes ultraràpides per Internet. Els nostres hàbits de consum han canviat en tots els nivells. Què soparàs avui? Xinès? Tailandès? Italià? Turc? Casolà? Empordanès? Tria el menú sobre l’aplicació escollida i en menys de mitja hora un repartidor, del qual només saps que té un sou precari, arribarà en bici o en patinet a casa teva i et portarà el sopar fet. Aquesta mitja hora, entre la comanda i l’arribada del repartidor, la pots dedicar a mirar TikTok, per exemple, i passaran per davant dels teus ulls un curs ràpid d’anglès, com es fa una truita de patata, un veí de la teva ciutat fent un ball de moda amb el seu fill, una professora d’institut queixant-se de les queixes dels seus alumnes, una manifestació per demanar l’alto el foc a Gaza, un desconegut narrant les pluges torrencials en un poble d’Albacete, un policia advertint sobre les estafes per phishing, una humorista explicant un acudit que et farà riure tres segons, el rostre de desesperació d’un pare que abraça el seu fill ferit a la guerra i l’outfit més fashion de la influencer de torn.

Em pregunto com pot el nostre cervell emmagatzemar, retenir o processar tota aquesta informació. Tot això en només mitja hora. Un vídeo darrere l’altre, sense aturada, sense temps per assimilar què ha passat entre unes imatges i les següents. Sortiràs de TikTok i soparàs com si res, sense pensar ni en l’anglès, ni en la truita, ni en la guerra, ni en el policia, ni en l’humorista… Perquè mentre sopes el teu cap estarà buscant més entreteniment. Pel·lícules, sèries, música… tot i més ho tenim a un sol clic. Podem consumir tot allò que se’ns ofereix sense límit. A qualsevol hora del dia i de la nit. Fàcil. En la vida digital no hi ha esperes ni desplaçaments. No cal quedar amb els amics ni anar a veure els pares si els pots enviar una bonica emoticona per WhatsApp perquè sàpiguen que els tens presents en els teus pensaments.

Estem davant d’una tendència que sembla imparable. Però podem aturar-nos un moment i analitzar com estem vivint. Reflexionar sobre com ens afecta mentalment la gestió que estem fent del nostre temps. No us ho creureu, però esperava escriure aquest text a un ritme lent i ha acabat estressant-me.