elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
L’últim cop que vaig mirar les dades oficials, no em quadraven. Més de 55.000 palestins morts, la majoria dones i nens. Més de 124.000 persones ferides, amb hospitals col·lapsats o derruïts, sense electricitat i sense aigua potable i famílies senceres desaparegudes sota les runes. Més de 14.000 persones, probablement mortes, romanen sota la runa. Aquestes són xifres sumades segons les últimes dades proporcionades per les autoritats de salut palestines i recollides per Al Jazeera.
En canvi, a l’altra banda, hi ha 1.139 víctimes. Aquest és el nombre oficial de persones que van morir assassinades a Israel a l’atac brutal de Hamàs el 7 d’octubre de 2023, una massacre que condemno sense matisos. A això s’hi afegeixen 489 morts més, fruit dels enfrontaments a sòl palestí, als tirotejos i a les escaramusses sobre el terreny.
D’un costat, uns 1.700 morts d’Israel (sumant l’atemptat i els caiguts mentre atacaven a terreny palestí). De l’altre costat: uns 60.000 morts palestins (quasi tots civils), més de 200.000 entre ferits i desapareguts, 2 milions de desplaçats i més del 80% d’habitatges de Gaza destruïts.
Conclusions? Això no és una guerra. És un genocidi retransmès.
Gaza és avui un cementiri de civils, on el número de morts creix a diari de forma esfereïdora. I tot i així, hi ha qui s’atreveix a dir que això és una guerra.
Hi va haver un atemptat, sí. Totalment condemnable, sí. I des de llavors, la resposta és una massacre. I no dir-ho així, és ser còmplice. Però per què Hamàs va fer allò que va fer? Doncs l’explicació és bastant llarga i complexa i remet a un conflicte perllongat per anys i anys, on el sionisme israelià va arraconar i atacar als palestins durant més de 70 anys… fins que arribem a l’atemptat de Hamàs, i arribem a la trampa. Quina trampa?
T’ho explico:
Hamàs és una organització terrorista que “treballa” a terres palestines. Que quedi clar de nou: Tot el meu refús i condemna a aquesta organització terrorista, que només es representa a si mateixa. Aquesta organització fou finançada i tolerada per Netanyahu, president israelià, com ell mateix va admetre. I amb aquesta financiació, després de l’atemptat, Israel l’ha fet servir com a justificant d’el seu següent pas: la destrucció de Gaza i la neteja ètnica sota la seva bandera.
Resumint: Netanyahu financia Hamàs, Hamàs ataca, Netanyahu utilitza l’atac per justificar la resposta amb una invasió desmesurada i un extermini ètnic i ple de crims de guerra a diari.
És una qüestió de colonialisme, supremacisme i sionisme, entès com la ideologia d’Estat que justifica l’expulsió, l’opressió i fins i tot l’extermini d’un poble sencer per mantenir una hegemonia cultural i social, per mantenir la seva “raça” i fer neteja de l’altre, com van fer altres dictadors fa no tant.
Si em permets, tractaré de ser clar:
Qui diu que “els dos bàndols han fet el mateix mal”, està fent la política del fang.
Qui diu que criticar a Israel és ser antisemita, està fent política miserable.
Qui prefereix parlar de “conflicte” abans que de “matança”, està fent política sense escrúpols. Perquè aquí no hi ha cap equilibri possible.
Hi ha qui et diu que defensar a les víctimes d’una massacre o cridar per la pau, és fer política woke. Hi ha qui diu que és més important una diva que els 200 morts que van caure aquella mateixa nit.
I hi ha polítics —catalans, espanyols i europeus— que han defensat Israel no per convicció, sinó per oportunisme, perquè contradir l’esquerra i tapar-se els ulls davant Palestina s’ha convertit en una estratègia de campanya. Fins i tot per sobre del sentit comú o la decència.
Perquè si l’esquerra es posa del costat dels milers i milers de víctimes de Palestina, la dreta política es posa al costat de l’altre, de l’agressor. Sembla, doncs, que per a ells, l’oportunitat política està per sobre de la dignitat, i fins i tot de la vida. Una llàstima.
Votar Israel a Eurovisió per fer la punyeta als wokes. Dir que “els dos són iguals”. Callar, mentre es bombardeja una escola darrera una altra. Tot això és ser còmplice d’una matança. És acceptar-ho i blanquejar-ho per interès polític. És negar la veritat, els drets humans, i els números que demostren la veritable situació.
I mentrestant, la xifra puja. Cada dia.
L’actual xifra de morts equivaldria a l’extermini de Sant Quirze, del nostre poble, quasi tres vegades.
Més de 17.000 nens i nenes han estat assassinats. Que això entri a la teva consciència: 17.000 nens i nenes. I molts altres milers de desapareguts.
Això no és una guerra. És una neteja ètnica.
És un genocidi.
Que no t’enredin.
Que no ens passi res.
Paco Marín, fontí i demòcrata
Sant Quirze del Vallès, 3 de juny de 2025
