elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Els residents de Les Fonts tant de la part de Sant Quirze com la de Terrassa estan farts de la delinqüència i la violència al seu barri. Des de fa temps, han patit robatoris, vandalisme i baralles, i la situació ha arribat a un punt crític. La seva indignació s’ha intensificat per la inacció dels Mossos d’Esquadra, que sovint no responen a les trucades d’auxili.
Un incident recent ha fet pujar la tensió encara més. Una dona va trucar al 112 per denunciar un incident, però cap unitat policial no va respondre. Això ha estat la gota que ha fet vessar el got per a molts veïns, que ja no se senten segurs al seu propi barri.
El malestar dels veïns va quedar palès a la última reunió de seguretat, on alguns van proposar la creació de patrulles veïnals per ajudar a combatre la delinqüència. L’Ajuntament ha demanat calma i ha promès prendre mesures per abordar la situació, però els veïns no estan convençuts. Exigeixen accions concretes i immediates per posar fi a la delinqüència i garantir la seva seguretat.
En resum, la situació al barri de Les Fonts de Sant Quirze és insostenible. Els veïns estan cansats de viure amb por i exigeixen solucions urgents per part de les autoritats. L’Ajuntament i els Mossos d’Esquadra han d’actuar de manera immediata per restablir la seguretat i la tranquil·litat al barri.
A més de les mesures policials, també cal abordar les causes arrels de la delinqüència al barri. Això pot incloure invertir en programes socials i educatius, així com millorar la il·luminació i la vigilància pública.
És important recordar que la seguretat és un dret fonamental i que tots els ciutadans han de poder viure en pau i tranquil·litat. Les autoritats han de complir amb la seva obligació de protegir els seus ciutadans i prendre les mesures necessàries per combatre la delinqüència.
En definitiva, la solució al problema de la inseguretat al barri requereix un enfocament integral que tingui en compte les causes arrels del problema, les necessitats dels veïns i els recursos disponibles. L’assignació d’una dotació fixa de policia i una oficina policial pot ser una part de la solució. Ja que Les Fonts té una població de 6000 habitants ,la mateixa que a Sant Quirze als anys 80 on venia un policia de Sabadell a fer hores ( a la foto es pot veure l’escut de Sant Quirze del Vallès al cotxe policial ). Aquesta pot ser una solució i faltaria el compromís dels dos ajuntaments el de Terrassa i el de Sant Quirze.
A l’any 1981 es va crear el cos de la policia municipal de Sant Quirze del Vallès i van conviure uns pocs anys més amb dues figures ben singulars , el pregoner i el sereno que eren dues peces clau de la vida quotidiana a Sant Quirze, com si treguessin d’una pel·lícula de Berlanga. Personatges entrañables que avui dia ens semblen de pel·lícula, però que en el seu moment eren imprescindibles per al bon funcionament del poble.
El pregoner, amb la seva veu potent i la seva característica campana, era l’encarregat de fer públiques les notícies, bandes i anuncis del consistori. Recorria els carrers cridant a viva veu, aconseguint que tothom estigués informat dels afers del poble. Sovint, els pregoners també eren els encarregats de llegir els edictes oficials i de fer crides per buscar persones o objectes perduts.
El sereno, per la seva banda, era el vigilant nocturn. Recorria els carrers vetllant per la seguretat dels veïns. S’encarregava de controlar que no hi hagués robatoris, incendis o altres altercats, i d’avisar les autoritats en cas de necessitat. En el cas de Sant Quirze, la figura del sereno tenia una particularitat: els veïns de les cases o torres amb jardí podien donar-li les claus de la seva propietat. D’aquesta manera, el sereno podia vigilar els exteriors de la casa durant la nit, oferint un plus de seguretat als seus habitants.
Malgrat la seva desaparició, el pregoner i el sereno formen part de la memòria col·lectiva de Sant Quirze. Són figures que ens evoquen un temps passat, un temps on la vida era més tranquil·la i on la gent es coneixia entre si. Avui dia, ja no podem veure’ls pels carrers, però la seva petjada segueix present en la nostra imaginació i en els records de molts santquirzencs.
Amb aquest recull històric us volem dir que fa 50 anys hi havia solucions i ara al 2024 amb més recursos esperem que es pugui resoldre el problema d’alguna manera o un altre.
