No sé si són vostès conscients de l’última polèmica mediàtica que volta per xarxes i tertúlies.
Dijous passat, David Broncano va fer una intervenció al seu programa La Revuelta que s’emet a la 1, sobre per què no va emetre l’entrevista amb el pilot campió del món Jorge Martín que s’havia anunciat per aquell dia. Culpava a Pablo Motos i la seva productora de torpedinar el seu convidat perquè no aparegués al seu programa, cosa que sembla que és un fet bastant comú amb aquest protagonista. El següent dilluns d’emissió, Pablo Motos no només va negar les acusacions de boicot, sinó que va acusar RTVE de convertir el conflicte en “una de les tres principals notícies del Telediari”, mostrant una portada falsa d’El Mundo que el mateix diari va haver de retirar. La periodista Silvia Intxaurrondo va intervenir-hi després per desmentir-ho amb contundència, evidenciant el flirteig de Motos amb les fake news. Donant dades i mostrant les imatges, va demostrar que a aquest conflicte entre programes mai va ser una de les informacions principals en cap dels informatius del dia. Així, mentre critica la desinformació de Broncano, ell mateix Motos desinforma. Tot molt coherent.
El que una vegada va començar com un programa d’entreteniment desenfadat ha acabat sent una vitrina de pseudodebat polític ranci i amb oloreta a naftalina. Pablo Motos ha transformat El Hormiguero en un circ on desfilen famosets oportunistes i periodistes fatxendes amb ànsies d’espectacle. Entre acudits filomasclistes i entrevistes evidentment esbiaixades, el presentador ha anat inserint píndoles de discurs blanquejador, sovint alineades amb la dreta mediàtica més casposa. Aquest format allunya el programa de l’entreteniment pur, contribuint al soroll polític amb tertúlies més pròpies d’una barra de bar que d’un espai d’humor.
Aquesta doble moral no només ha estat tema de debat, sinó que també ha tingut conseqüències d’audiència: La Revuelta guanya terreny gràcies al seu estil irònic i fresc. Qui necessita convidats quan pots fer burla d’egos televisius com el de la teva competència més rancia? Així, Broncano manté l’autenticitat i l’humor que caracteritzen La Revuelta, herència del seu programa anterior.
Un exemple clar va ser la reacció de Broncano a la polèmica: davant la pèrdua de l’entrevista amb Jorge Martín, va optar per emetre un documental de cérvols en prime time. Així, tal qual. I sí, tot i les traves, sembla que finalment van gravar l’entrevista amb el pilot per emetre-la quan la productora de Motos ho permeti. Perquè putinejats sí, però ximples no.
Potser, però, l’únic bulo que Motos hauria d’esforçar-se a desmentir és el que el fa creure que és un bon comunicador. Quan el teu recurs principal és difondre desinformació per justificar comportaments dubtosos, tens dos problemes greus: ni saps comunicar (va haver de llegir la resposta a Broncano, per tant la mentida que va dir la tenia escrita), ni tens cap gràcia sortint del fang on t’has ficat. Però potser el més dolorós no és això. El pitjor per a Motos és que Broncano no només li guanya la partida d’audiència, sinó que ho fa amb humor autèntic, sense pseudodebats polítics ni tertulians fatxendes… i amb cérvols.
Com en els millors temps de García i de la Morena, la guerra mediàtica nocturna ja ha començat.
Que no ens passi res.
Paco Marín
Fontí i democràta.
Sant Quirze del Vallès, 26 de novembre 2024.
elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
