2025, un quart de segle

Pia Prat Jorbà Directora general de La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat

Estem a punt de tancar el primer quart del segle XXI i és un bon moment per mirar endavant. Moltes són les inquietuds i pors que s’han anat acumulant i que en ocasions porten al desànim i a enyorar temps passats. El pes de la negativitat ens impacte més que el les bones notícies. Massa sovint es perceben els canvis com noves amenaces i el neguit de pensar que s’acosta el moment en que una darrera gota farà sobreeixir el vas. Però la realitat ens diu que no tenim excessius motius de queixa. Estem millor que en el segle passat, quan convulses societats i enfrontaments ideològics portaren a dues guerres mundials. De moment, en aquesta centúria només s’ha patit la Covid i un parell d’ensurts econòmics.

Cavalquem en moments d’accelerats canvis tecnològics i de governabilitat, que afecten els àmbits econòmics i polítics.  Com sempre, hi ha activitats que desapareixen i en neixen de noves. Segueix la cursa per la reducció de despeses i augment de la productivitat com a mitjà per abastir una població mundial que s’acosta als deu mil milions d’habitants. Pensar i repensar productes i serveis segueix fent la diferència entre països. Probablement els desequilibris seguiran i els més rics ho seran més, però s’anirà homogeneïtzant la resta.  Moltes de les coses que abans es podien fer de forma individualitzada, requeriran coalicions, fusions o gestions diverses. Compartir despeses, compres agrupades, cadenes de distribució, associacions empresarials i cooperacions variades. Més que mai hi hauran noves maneres de fer les coses i serà diferencial l’esperit del pioner.

El món econòmic sap que ha de dimensionar el públic objectiu i les seves necessitats. Donar a conèixer les forces que es tenen i en què es diferencien de la resta de competidors. I després cal arribar al client i creant els lligams per mantenir relacions continuades i durables. Hi ha qui es guanya bé la vida i d’altres que veient com el seu mercat s’aprima, en lloc de cercar solucions, es refugia en la queixa. Donar als altres la culpa de la nostra dissort, ens condueix inexorablement a la desaparició. Solament podran continuar aquells que siguin capaços de fer els productes i serveis que la societat necessiti i pugui pagar.

Les administracions cada dia articulen noves mesures, algunes il·lògiques, però d’altres ajuden a donar consistència a la societat. El pagament de noves taxes, impostos o obligacions, sempre que siguin justes i per a tothom, no deixen de ser una estabilitat i una barrera d’entrada pels que volen accedir al mercat. Per això s’ha d’insistir en que es compleixin les normes, tan pels que estan dins el sistema, com pel que hi volen entrar. La seguretat jurídica és una eina per assolir la pau social de drets i deures, en un  model de societat clar, compartit i sostingut.

Esperem que els llums del Nadal il·luminin no només els carrers, sinó també els camins pels que transita la societat. És la feina de cadascú qui realment farà la diferència. Entre futurs amenaçats i presents pertorbats, l’avenir no s’ha de construir només amb renuncies. Cal ser proactiu ja que el passat ja no hi és i el que ha de venir és una incògnita que es va construint dia a dia amb les contribucions de tots i cadascú. I és en això on val la pena centrar-se.