elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
La Patronal es va tornar a omplir el passat dissabte 18 d’octubre, en un concert organitzat pels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès, per copsar en directe la magnífica veu de Sara Dowling acompanyada al piano per uns dels pianistes més importants del nostre país, l’Ignasi Terraza. Tots dos, en una simbiosi veu-piano, que va desvetllar una sintonia excel·lent, molt més encara tenint en compte els altres dos músics que formaven el conjunt, l’Esteve Pi a la bateria i Dario Di Lecce al contrabaix.
La història de Sara Dowling és, com a poc, sorprenent. Autodidacta, estudiant de violoncel a conservatori, un dia es va atrevir a cantar All of me en una versió de Billie Holiday en una jamsession i aquí va començar una nova etapa. Amb arrels palestines, nascuda a Oman, però amb nacionalitat britànica, Dowling ha sorprès des del primer moment per la seva veu, versàtil, intimista, magnètica i expressiva, que s’ha unit al talent, l’elegància i la sensibilitat de l’Ignasi Terraza.
El concert ha començat amb un tema instrumental, Cheryl, de Charlie Parker, on ja s’ha pogut percebre aquesta tendresa del pianista. Terraza ha expressat en acabar la seva satisfacció per poder compartir aquest concert amb la Sara Dowling, que ha aparegut sobre l’escenari amb un espectacular vestit palestí per interpretar Star Gazers, el tema que dona títol a l’àlbum on s’inclouen els dotze temes que han sonat gairebé completament a La Patronal. Star Gazers evoca el desert, l’Aràbia Saudita, els viatges, el cel i les estrelles, en una magnífica presència gairebé omnipresent del piano.
En l’espectacle s’han interpretat temes molt coneguts com ara Time After Time, de Cyndi Lauper, i altres com After You Who on l’inici del contrabaix de Dario Di Lecce és espectacular, seguit de la taral·la de Sara Dawilng que acaba esdevenint un instrument més de la banda. Això s’ha repetit diverses vegades al llarg del concert, en el tema Bluebird of Hapiness, un arranjament particular i “una mica boig” de la mateixa cantant, i a Canadian Sunset, la constatació d’una veu expressiva i pròpia. Espectacular també la cançó en portuguès Se Todos Fossem Iguals a Voce i Silent on la simbiosi del piano de Terraza i la bateria d’Esteve Pi ha fet aixecar els aplaudiments del públic present a La Patronal.
Sara Dowling ha confessat en un moment donat la sort que ha tingut de poder cantar amb companys de viatge increïbles i s’ha mostrat feliç de viure en aquest país que l’ha acollit. Resident a València, ha dit que viu a la millor zona d’Espanya, país que mai no havia visitat, ni tan sols durant les vacances. Des del seu cor ha declarat que aquí viu gent molt bona. La cantant ha volgut tenir un record molt especial per Palestina, demanant als assistents que continuessin recolzant les persones que estan patint el genocidi, i agraint-los el seu suport.
Visiblement emocionada, ha cantat Isn’t It A Pity, composta pel mític George Gershwin, tema completament intimista i on el piano torna a ser protagonista, i ha demanat poc després poder veure el públic, que quedava enfosquit pels llums de l’escenari. Abans d’acabar ha fet esment dels seus cantants preferits, Betty Carter i Billie Holiday, sorprenent novament amb una versió ràpida, molt ràpida, de What a Little Moonlight Can Do de la cantant nord-americana nascuda a Filadèlfia.
En definitiva, una veu clara, expressiva, amb referències nord-americanes, però també orientals, fidel als textos, però amb evidents formes exclusives, unida a l’habilitat de les mans al piano d’Ignasi Terraza. L’autodidacta fosa amb el més clàssic i amb l’abraçada reflexiva i sòlida de la bateria i del contrabaix. Tota una carta de presentació, tota una barreja de tradició i personalisme amb un èxit evident.
Josep Asensio, crític musical i filòleg.
Dissabte, 18 d’octubre de 2025, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
