OPA fins a la sopa

Xavier Domenech Sala Exdirector adjunt de Regió7

No tinc accions del banc Bilbao Vizcaya Argentaria. No tinc accions del banc de Sabadell. I tanmateix he d’aguantar un veritable tsunami de publicitat que intenta persuadir-me d’acceptar o declinar l’oferta pública d’adquisició de l’entitat catalana per la d’origen basc. La famosa OPA. Cada vegada que apareix un d’aquests anuncis a la petita pantalla busco el comandament. Quina pel·lícula m’estan explicant, si no hi tinc cap paper?

(Precisió: Potser sí que tinc accions d’una de les dues entitats, o de totes dues, perquè una part dels meus estalvis estan dipositats en fons d’inversió que ells sabran en què inverteixen; però en tot cas, si fos així ni ho sabria ni em donaria dret a participar en aquesta competició).

El Sabadell té dos-cents mil accionistes, però els dos bancs es gasten el que s’estan gastant en una contractació massiva de publicitat adreçada a quaranta milions d’espanyols.  És com fer publicitat de xocolatines a tots els habitants d’un país on només a un de cada dos-cents li agrada la xocolata.

Però, a més a més, la clau de volta de l’operació la té un nombre molt reduït de grans inversors, amb paquets molt importants d’accions del Sabadell. Si aquests són els que de veritat cal convèncer, la desproporció entre l’abast de la campanya publicitària i els seus veritables destinataris es tona encara més descomunal.

Llavors hi ha la qüestió dels missatges, que alguna vegada m’he empassat sense voler metre buscava el comandament de la tele sota els coixins del sofà. Uns missatges que en una gran part de la campanya han estat de tipus emotiu. Per tal que els accionistes s’apuntessin a l’OPA els convidaven a formar part d’una cosa molt gran i transcendent, utilitzant l’expressió «fes-te soci». Com si en lloc d’un banc estiguessin parlant del Barça.

I al final, entre la publicitat i l’omnipresència de l’afer als mitjans generalistes, sembla com si en lloc d’una operació financera estiguéssim parlant de la final de la Champions League. A favor de qui vas?

Siguem clars: no estem parlant de la victòria dels nostres colors. Parlem de si l’accionista del Sabadell hi guanya o hi perd diners acceptant l’OPA en relació a no fer-ho. Algun dels paquets d’accions més importants ja ha dit que la darrera millora de preu l’ha tornat suficientment atractiva. Guanys i pèrdues monetàries, senyors, estem parlant d’això. David i Goliat deixem-los per al cinema.

A la part de dalt de l’anunci del comprador apareix un petit requadre amb la inscripció 6/6. Què significa? Doncs que en una escala de l’1 al 6 que mesura el risc d’un producte financer, aquesta oferta té la màxima puntuació. O sigui, que si accepta l’oferta i al cap d’un any resulta que està perdent diners, no podrà dir que no l’han avisat. Estem parlant d’accions que cotitzen a la borsa i pugen i baixen constantment. Tant els d’un banc com els de l’altre. Si el que vol és seguretat, compri deute públic d’un estat solvent. Li donaran molt poc rendiment, potser per sota de la inflació, però podrà estar tranquil.