elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Magnífic concert celebrat a la Patronal el passat divendres 11 d’abril, organitzat pels Amics de la Música de Sant Quirze. Els New Old School no són ni molt menys nous en aquest món. Ho demostren les seves actuacions arreu i les seves col·laboracions amb músics de prestigi. A Sant Quirze venien amb la idea de presentar un primer projecte amb cinc temes propis. Però tot plegat ha anat més enllà, amb una energia molt característica que ha sobtat gran part del públic. Dirigits per Jordi Mourelo, a la veu i a la guitarra, els temes, tots ells, han destacat per la seva autenticitat, per un toc personal allunyat de l’estandardització d’altres grups. S’han notat hores i hores d’assajos i hi ha hagut pocs moments per a la improvisació a la qual ens té acostumats el jazz. Perquè, és clar, no era jazz, sinó una barreja de blues i funk molt delimitada, amb poques melodies suaus. El ritme ha estat una constant en tot el concert.
Així doncs, aquesta energia ha quedat patent en els dos primers temes, Saved i The Key, als quals els ha seguit un tercer més melòdic, Take my hand, blues total. En acabar, un Jordi Mourelo completament compromès amb la seva guitarra i amb l’èxit del concert, ha presentat els altres integrants de la banda, Azorín Fenoll al piano i al Hammond, l’Eloi Moia al baix i el Marc Ruiz a la bateria. Tots han tingut els seus moments personals on han demostrat una concentració i una bona sintonia amb els seus companys.
La part més intimista del concert ha estat dedicada a un company que els va deixar fa poc. I ho han fet dedicant-li el tema I Miss You, inclòs en el projecte presentat a Sant Quirze. Lent, trist. No podia ser d’una altra manera. Express Yourself és la pura expressió dels New Old School més autèntics. La força dels teclats s’uneix a l’ímpetu del baix i de la guitarra, en un tema funky que va a més, tant, que fins i tot s’ha trencat una corda de la guitarra del Jordi. Mentre l’arreglava, ha sonat un tema instrumental, gairebé de smooth jazz, Cissy Strut, dels The Meters, una banda de Nova Orleans activa entre principis dels seixanta fins a finals dels setanta. Ha costat una mica tornar a afinar la guitarra, però tot ha acabat bé.
Els quatre músics han anat intercalant temes propis amb altres d’artistes de música negra especialment. En les seves melodies s’apreciaven altres temps, altres èpoques, però amb una actualitat que el públic ha sabut recompensar amb forts aplaudiments. Els temes sincopats alternaven amb altres de més cadenciosos, com The boy, que comença funky, amb la preponderància dels teclats a l’inici i tot el grup després, amb una part instrumental realment bona. A Amelia, Jordi Mourelo ha mostrat la seva potència de veu, en un espectacle que ha acabat amb tres temes extraordinaris. El primer, Sweet Soul Music, d’Arthur Conley, una cançó del 1967 completament ballable, de tal manera que ha fet que part del públic es mogués als seus seients o fessin copets amb les mans a les seves cuixes. El segon, Black Cat Bone, amb un solo de bateria espectacular. El tercer, Ruin&Pain, pertanyent al primer disc de la banda de Sabadell, tema propi i on s’evidencien una vegada més les seves influències, mimetitzades amb un estil personal que albira un camí molt exitós. Els forts aplaudiments així ho confirmen.
Josep Asensio, crític musical i filòleg.
Divendres, 11 d’abril de 2025, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
