Neutralitat, llibertat i reconciliació en temps de soroll

Xavier Jiménez Sama CEO a Only Media Web/News

Arribem un altre cop al Nadal amb una sensació incòmoda: la de viure en una societat que parla molt de valors mentre practica just el contrari. Ens omplim la boca de llibertat, neutralitat i progrés, però el balanç real és un altre: soroll, polarització i una profunda incapacitat de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos.

Durant anys, en el món occidental, la neutralitat de la xarxa ha estat gairebé un dogma. Ningú havia de controlar els navegadors, les plataformes ni els operadors. La llibertat d’expressió havia de ser absoluta. Aquesta idea, aparentment noble, avui mostra les seves costures. La xarxa no és neutral, les plataformes no ho són i els algoritmes tampoc. I negar-ho és autoenganyar-se.

Paral·lelament, assistim a una perversió del concepte de llibertat. Des de determinats discursos de dreta i ultradreta, la llibertat s’ha convertit en una barra lliure per justificar qualsevol cosa: l’insult, la desinformació, el negacionisme o la banalització de la violència. Tot s’hi val sota el paraigua de “dir el que penso”. Però una societat democràtica no es construeix només amb drets individuals; també amb responsabilitats col·lectives.

A l’altre extrem, una part de l’esquerra sembla atrapada en una correcció política que sovint desconnecta dels problemes reals. L’habitatge, el cost de la vida, la precarietat o l’accés als serveis públics conviuen amb debats que, per a molta gent, resulten llunyans o incomprensibles. Quan el llenguatge esdevé un fi en si mateix, el missatge es dilueix.

I enmig d’aquest xoc constant, cada Nadal reapareixen els valors judeocristians que han impregnat la nostra cultura durant segles: la germanor, l’amor fraternal, la reconciliació. Però la realitat global és tossuda. Tanquem l’any amb la guerra d’Ucraïna enquistada, amb Palestina en flames, amb Veneçuela al límit, amb conflictes arreu del món que ja gairebé no ocupen titulars. Ens hi acostumem. I això és el més greu.

La tecnologia, que hauria de ser una eina per millorar-ho tot, també reflecteix aquesta contradicció. Digitalitzar és necessari, imprescindible. Però el problema no és la tecnologia, sinó l’ús que en fem. Vivim envoltats de Black Fridays eterns, de consumisme compulsiu, de dopamina barata en forma de vídeos curts. Mirem TikTok mentre el món crema, i ho fem amb una estranya sensació de normalitat.

Potser per això cal mirar fora. Recordo Piacenza, a Itàlia, fa més de trenta anys, on una escultura recollia els morts de tots els bàndols. Sense matisos, sense vencedors ni vençuts. Aquí, en canvi, la reconciliació continua sent una paraula sospitosa. Encara avui costa acceptar que recordar-ho tot no implica justificar-ho tot.

Aquesta mateixa setmana, Xile ha tornat a escollir un president d’arrel pinochetista. No és un accident. És el símptoma d’un món cansat, desorientat i cada cop més radicalitzat. Quan les societats perden referents clars, busquen solucions simples a problemes complexos.

Potser cal tornar a algunes idees bàsiques. Una de les primeres lliçons que molts vam rebre de petits, des del relat cristià, és la imatge de Jesús expulsant els mercaders del temple. No era una metàfora subtil. Era una esmena directa al mercadeig de la fe, als interessos disfressats de moral. Costa no veure-hi un paral·lelisme amb les llums de Nadal, el consumisme desfermat i la buidor de molts discursos actuals.

No, el problema no és la tecnologia. Ni tan sols la llibertat. El problema és què fem amb elles. I mentre no afrontem aquesta pregunta amb honestedat, seguirem celebrant Nadals plens de llum artificial enmig d’una foscor cada cop més real.