elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Fa uns dies vaig anar al cinema amb la família a veure la nova de Superman, la nova de James Gunn. Ja us aviso: m’ho vaig passar molt bé. Però també vaig sortir pensant. I això, en una de superherois, ja és molt dir.
Comencem per dir, com sabeu sobradament, que Superman ve del món del còmic, on és habitual veure històries anomenades “Elseworlds” o “What if…?”, o sigui, relats que parteixen d’un detall alterat per mostrar com tot podria haver anat diferent. “Què passaria si…?”
Doncs bé, imaginem un “What if Superman hagués caigut a l’Amèrica de Trump?” O a la frontera de Melilla. O al mar Egeu. Perquè, no ens enganyem: Superman arriba sent un MENA. Sí, això que tant odia Abascal. Un menor no acompanyat i sense papers, buscant salvar-se d’un planeta destruït per la guerra. Us sona el conte, oi?
La diferència és que aquest no ha creuat l’estret en pastera, sinó l’espai en una nau. Bé, i que és blanc de pell, que això (tot sigui dit) sempre ajuda a què els de la polsereta et mirin amb una mica més de carinyo.
Per tant, el Superman de Gunn és, bàsicament, un immigrant irregular acollit per uns pagesos que, per sort, no el van fer treballar 16 hores al camp recollint olives, sinó que li van oferir estudis, valors i una oportunitat. I per sort, cau a la Kansas dels còmics i no a l’Arizona de Trump. Si hagués caigut a la segona, hauria estat deportat a l’espai dins un contenidor tancat amb clau. I si hagués aconseguit lliurar-se i créixer, l’enemic sería igualment un multimilionari boig i orgullós com el Lex, però no seria calb. Es diria Donald, i tindria un perrucó que sembla un gat mort al cap.
Però això no acaba aquí. Al principi de la peli (no és spoiler, surt al tràiler i al text inicial) se’ns explica que Superman va intervenir en el conflicte militar de Boràvia (un país fictici) contra Jarhanpur (un altre país fictici, més petit, més pobre, més destruït). Quan es veuen en pantalla als protagonistes d’aquest conflicte, segurament us recordin molt a un altre conflicte d’aquí. Diguem que Boràvia no és molt diferent d’Israel. I que la posició de l’heroi de la peli està amb el sentit comú, amb protegir la gent que és víctima d’un altre govern mesquí i inhumà.
Això sí, la dreta americana no va trigar ni un dia a queixar-se. Titulars a Fox News i especials a la tele dient que és “massa woke”. Fins i tot l’actor que va interpretar el Superman dels anys 90 a la sèrie “Lois i Clark”, Dean Cain, també s’hi va apuntar, criticant que ara “l’heroi d’Amèrica” és massa woke. SuperWoke, li van dir. Com si ser d’esquerres i integrador fos una amenaça.
I és clar, això no agrada a l’establishment. No agrada als que voten a partits que porten la paraula “llibertat” a la boca però posen tanques a les fronteres i volen privatitzar serveis públics. No agrada perquè aquest Superman no salva multimilionaris, sinó nens atrapats sota runes, gossos i persones racialitzades. I això, per segons qui, és propaganda.
Però llavors, per resumir, què ha fet James Gunn amb el personatge? Doncs ens ha plantat un Superman immigrant, acollit i adoptat, defensor de la pau, petlover, antisistema i que recicla. Un Superman ecosostenible i d’esquerres.
I jo us ho dic clar: Superman (2025) és una pel·li d’herois. Però també és una lliçó de valors. I si això és “woke”, que vinguin més herois així.
Perquè salvar vides humanes en contra d’interessos comercials, promoure una societat integradora i lluitar pels que no poden defensar-se sols contra governs totalitaris… potser no és el més comercial. Però sí que és el més humà. Perquè aquest Superman potser no és l’heroi que ens mereixem com a societat. Però, veient allò que veiem als carrers de Los Ángeles o als de Torre Pacheco, sí és el que necessitem.
Que no ens passi res.
Paco Marín, fontí i demòcrata
Sant Quirze del Vallès, 20 de juliol de 2025
