La Plataforma SBDLC valora la resolució de la peça 25 del cas Mercuri

Avui, a l’Audiència Provincial de Barcelona, s’ha celebrat la vista de la peça 25 del cas Mercuri, en la que
s’han assegut en el banc dels acusats Manuel Bustos Garrido, Adolfo Moreno Sansano, José Antonio
Cabanillas Delgado i Montserrat Costa Serra, pels delictes de malversació de cabals públics per haver
utilitzat fons públics de la Federació de Municipis de Catalunya, FMC, per despeses personals i per
finalitats irregulars:

– Despeses de caire personal: àpats en restaurants, compres personals, viatge en avió a un congrés del
PSOE a Sevilla, aparcaments i combustible per vehicles personals,…

– Subvenció irregular de 24.000 euros a la Fundació ACSAR, que va ser destinada a retribuir la
responsable del Casal Latino de Sabadell, Ligia Castelo, afí al PSC.

– Abonament de diverses factures per treballs d’assessoria externa injustificats o inexistents.

Per aquests delictes havien de ser jutjats per un Jurat popular, però finalment en la vista realitzada a
l’APB els acusats han reconegut els delictes imputats i han retornat un total de 30.679,11 euros.
Les penes imposades han estat:

– Manuel Bustos i Adolfo Moreno: 6 mesos i 1 dia de presó i 13 mesos d’inhabilitació especial. – Montse Costa: 23 dies de presó, substituïda per la pena de multa.

– José Antonio Cabanillas: abonar 8.000 euros a la FMC en concepte de responsabilitat civil.

Les penes imposades han estat més baixes que les sol·licitades pel fet d’haver reconegut els delictes,
haver retornat els diners defraudats i l’atenuant per dilacions indegudes no imputables als acusats.
El Jutge ha acordat suspendre l’ingrés a presó de Manuel Bustos i d’Adolfo Moreno amb la condició
que no tornin a delinquir en el termini de 3 i 2 anys respectivament. L’acusació popular, exercida per
Sabadell Lliure de Corrupció, s’ha oposat a la suspensió de l’ingrés a presó de Manuel Bustos.
En el seu al·legat contra la suspensió, l’advocat de l’acusació popular Raül García Barroso, ha defensat:

– Oposició a la suspensió per reincidència. S’ha de fer efectiva l’execució de la pena de presó per a
Manuel Bustos ja que no es pot considerar un “delinqüent primari” al tenir condemnes fermes prèvies
per delictes contra l’Administració Pública.

– Traïció a la funció pública. La suspensió de la pena a Adolfo Moreno (exsecretari de la FMC) envia un
missatge d’impunitat perillós. Com a garant de la legalitat institucional, la seva participació en una
malversació continuada de fons públics (el 94% dels ingressos de la FMC) és una devaluació moral i
jurídica que exigia el compliment efectiu de la pena.

– Invocació al “Cas Pallerols”. En aquell cas l’Audiència de Barcelona va denegar la suspensió de penes
inferiors als dos anys (aquí han estat 7 mesos en conformitat) en casos de corrupció política per “evitar
la sensació d’impunitat en la ciutadania” i garantir la “prevenció general de la corrupció”.

– Insuficiència de la reparació econòmica: La devolució dels diners (més de 30.000 € entre tots els
acusats) realitzada “in extremis” per tancar l’acord setmanes abans del judici, no esborra el dany
institucional causat durant anys de desviament de fons per a despeses personals. Tot això al 2011 i
2012, en plena crisi, on la ciutadania patia retallades de serveis públics, atur exponencial i
desnonaments per no poder afrontar l’hipoteca.

• Transcendència del reconeixement dels delictes comesos
Al marge que la confessió pugui haver estat una estratègia per evitar el judici amb Jurat popular i
rebaixar les penes, el fet que els acusats hagin confessat que havien comès els delictes pels quals se’ls
jutjava té una importància rellevant, especialment en el cas de Manuel Bustos. En els diferents judicis,
compareixences i declaracions públiques des de que va esclatar el cas Mercuri, Manuel Bustos ha negat
la comissió de delictes i ha proclamar la seva innocència en tot moment.
Amb aquesta confessió s’ha confirmat el què sempre s’ha denunciat: la utilització del seu càrrec i del seu
poder per a beneficar-se personal i políticament.

• Tot i la suspensió de la pena de presó a Manuel Bustos es confirma la seva carrera delictiva
La decisió final del Jutge de suspendre l’ingrés a presó de Manuel Bustos, tot i l’oposició de l’acusació
popular, per complir la pena imposada de 6 mesos i un dia, condicionada a que no delinqueixi ens els
propers 3 anys, no deixa de reafirmar la carrera delictiva de Manuel Bustos: dels 5 judicis celebrats ha
estat condemnat en 4 i encara queden 2 judicis per celebrar en els què està acusat, les peces 28 i 33.

• Ha quedat palès que el diner públic transferit a una entitat privada continua tenint el caràcter de
diner públic i no pot ser objecte de malversació i corrupció
L’any 2020 aquesta peça va ser arxivada per la Magistrada Jutge del Jutjat d’Instrucció nº 13 de
Barcelona, al considerar que els diners públics que rebia la FMC eren diners privats pel sol fet de ser una
entitat jurídicament privada, sense considerar però que més del 94 % dels ingressos de la FMC són
diners públics que provenen de les arques públiques (Ajuntaments, Diputacions, Àrea Metropolitana
Barcelona, Consells Comarcals i Generalitat) de l’esforç tributari dels ciutadans.
L’arxiu que va ser denunciat i recorregut per la Fiscalia anticorrupció i l’acusació popular. Recurs que va
ser estimat per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona, deixant sense efecte el
sobreseïment del sumari i acordant continuar la instrucció i jutjar els fets.
La resolució d’aquesta peça ha deixat palès el caràcter públic del diner públic transferit a les entitats.

• Lamentem la inhibició de la FCM
El govern de la FCM ha tingut un paper molt negatiu en aquesta causa. Enlloc de defensar els seus
interessos i de la seva imatge malmesa com a part perjudicada, s’ha inhibit en tot moment enlloc de
tenir un paper actiu. No es va personar en la causa i no va reclamar el retorn dels diners malversats.
Tampoc no es va personar per reclamar la reobertura del procediment quan la Jutge va arxivar la peça i
es va reobrir gràcies als recursos de la Fiscalia i de l’acusació popular.
Si la FMC s’hagués personat en la causa es podria haver jutjat per bastants més delictes que requerien
la denuncia del perjudicat, com per exemple l’administració deslleial o l’apropiació indeguda, sense
descartar la detecció de més despeses i/o actuacions irregulars per part dels acusats.
Aquesta inhibició de la FCM porta a pensar en l’existència d’un possible “omertà” o llei del silenci
respecte a l’abús de poder, derivada dels equilibris partidistes de repartiment de quotes de poder, que
van en contra dels interessos públics i posa en evidència el nul interès en la lluita contra la corrupció.

Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció
Sabadell, 19 de desembre de 2025