La febre vacacional

Àngels Yécora Gallastegui Agent Oficial de la Propietat Industrial

S’acosta la fi del mes de juliol i com cada any, qui més qui menys experimenta al seu entorn laboral, professional i familiar l’estat febril en què tothom sembla entrar a manera de vibració conjunta.

La pujada de les temperatures tampoc ajuda a apaivagar els ànims i en aquest context totes les feines esdevenen urgents i pendents de ser resoltes abans de la data clau: el 31/07, de cada any, perquè cada any, sense excepció, es produeix la mateixa histèria col•lectiva a l’espera de sentir figuradament el “tret” de sortida vacacional.

Els boomers recordem les pel•lícules de la nostra infantesa, amb les sagues familiars d’en Paco Martínez Soria demostrant les virtuts de la ignorància i de la pobresa, a una família nombrosa ideal, on tothom sabia quin era el seu paper i que, com no! sortien d’estiueig regularment, durant dos llargs mesos, cap algun poble de la geografia espanyola, principalment de la costa mediterrània.

Les coses han canviat, els estiuejos no són tan llargs ni les famílies són nombroses ni tampoc existeixen uns rols predefinits als seus membres, afortunadament, però l’obsessió per la fugida massiva de la feina i la desconnexió col•lectiva encara perviu.

La qüestió és: si tothom “fuig” alhora als mateixos indrets de vacances i aquests s’omplen a vessar, potser que la veritable fugida sigui la de romandre al lloc habitual, gaudir dels petits plaers amb la tranquil•litat dels llocs semi-buits i esperar a fer les veritables vacances quan tothom torni i nosaltres puguem finalment arribar al merescut descans: ben passat el mes d’agost…