Avisos importants

La Coca-Cola i Sant Quirze

Trenta anys, més o menys, va durar el binomi Coca-Cola i Sant Quirze. L’any 1970 es van començar a tallar els arbres del bosc de Can Casablanques per convertir-lo en polígon industrial. L’any 1974 ja estava en ple rendiment la nova planta embotelladora de Cobega instal·lada en aquell indret. Va ser la primera empresa important que es va establir al polígon.

El 2006 es va inaugurar la gran, i moderna, planta embotelladora de Coca-Cola i altres productes que Cobega va instal·lar a la zona de Montornès-Martorelles. La de Sant Quirze ja no estava operativa. La “Chispa de la vida” havia fugit del Vallès Occidental per anar a l’Oriental.

Com a beguda, la Coca-Cola és la més popular de l’univers i com a negoci, un dels més rendibles de tot el món, la barcelonina família Daurella ho pot testificar. Pocs països hi ha que no permetin la seva comercialització. A més, és la mostra més representativa de l’imperialisme nord-americà i va néixer gràcies a la reorientació d’un fracàs. Buscant un remei miraculós en va sortir la popular beguda.

John Pemberton, el seu inventor, era un farmacèutic d’Atlanta, addicte a la morfina. Una antiga ferida de guerra li causava forts dolors. Per desenganxar-se d’aquella droga va voler provar amb la cocaïna, considerada aleshores gens perillosa. Va començar a investigar i a barrejar diferents productes, entre ells la coca, fins trobar l’elixir màgic. Era el dia 8 de maig de 1886 quan va donar com definitiva la seva fórmula. Encara que aquell beuratge no li va servir de res. Va morir al cap de dos anys. Però la fórmula, coneguda com de les set X, és el secret més ben guardat del món mundial. Una d’aquelles X, la cocaïna, va desaparèixer de la recepta l’any 1903, quan les autoritats nord-americanes la van considerar com una droga d’efectes molt nocius. Aquell any, la coca-cola va deixar de contenir cocaïna. Fins a 9 mil·ligrams per got.

La família del senyor Pemberton va seguir venent aquell producte però va ser gràcies a l’acció de dos influents personatges que va assolir la fama mundial. L’un va ser el seu gendre, Asa Griggs Candler i l’altre Robert W. Woodruff, president de The Coca-Cola Company entre 1923 i 1954. Amb mires d’una gran expansió i apostant, sobre tot, per la publicitat, van aconseguir que hi hagi coca-coles a tots els frigorífics del món. Hi va haver molts canvis, però el nom encara recorda un dels primitius ingredients: la cocaïna.

Passats els anys, encara hi ha un notable desconeixement dels veritables efectes d’aquesta beguda. Una doctora en medicina deia que beure coca-cola equival a ingerir Sidol Water-limp, ja que dins del nostre organisme fan el mateix efecte. De fet, la coca-cola té un gran poder desembussador. Tant és així, que és utilitzada per molts professionals per aprofitar aquesta propietat. No és broma.

Cristina Onassis, filla del multimilionari grec, va morir per l’acció directa de la coca-cola. Sent addicta a aquesta beguda, havia de prendre molta medicació per contra-restar els efectes de la seva addicció: somnífers, ansiolítics i altres. Aquella barreja li va causar la mort. Cristina Onassis es bevia una mitjana de vint-i-quatre coca-coles cada dia.

La Coca-Cola va arribar a Espanya l’any 1951. Era un producte d’importació. Ningú hi posava ni un duro, però. Va ser un català, com gairebé sempre –encara que a la Meseta no ho vulguin reconèixer- qui, jugant-se els seus dinerons, va apostar per aquella novetat, sense esperar cap ajuda.

El senyor Santiago Daurella i Rull, empresari del sector alimentari –era importador de bacallà i fabricant de begudes carbòniques- va crear la firma Cobega i va obtenir el permís de la central d’Atlanta per embotellar la Coca-Cola a Espanya. Era l’any 1953. Va haver d’acceptar la quota franquista. Li van posar de soci al senyor Juan Manuel Sainz de Vicuña, que era el president de Coca-Cola España i estava casat amb una Primo de Rivera.

La primera planta de Cobega es va instal·lar al carrer Almogàvers de Barcelona i es va aprofitar la xarxa comercial de les begudes ensucrades Sandaru (anagrama de Santiago Daurella Rull) per estendre, amb gran èxit, aquella nova i espurnejant beguda de cola. La planta va ser traslladada, anys més tard, al carrer de Guipúscoa.

Aleshores les begudes ensucrades més populars eren la Citrania i la Sandaru.

Actualment és la senyora Sol Daurella Comadran, néta del fundador, presidenta de Coca-Cola Europeans Partner i la catalana més rica i influent de l’Estat, qui dirigeix l’imperi que va apostar per centralitzar la producció de Cobega a la planta del Vallès Oriental, tancant la de Sant Quirze del Vallès.

Durant els anys setanta hi havia la creença, potser fruit d’una llegenda urbana, de que les coca-coles de Sant Quirze eren les millors. Aquella teoria era per efecte de l’aigua. La Cobega es va instal·lar a Can Casablanques on hi havia la famosa font. La millor aigua del territori.

Tot aquell terreny, de 64.000 m2, que una època l’havien ocupat dues grans illes i un carrer, està esperant la realització del projecte del Copevo. Mentre, centenars, o milers de cotxes, sembla que estiguin a l’aguait de temps millors.

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close