Justos per pecadors

Tot el país està revolucionat: la pujada de la tassa de les deixalles repercutida en el rebut que s’ha de pagar ha fet de les queixes, exabruptes i juraments el lèxic més utilitzat en els darrers dies.

Ens ho havien advertit, però cal entrebancar-se per donar-se compte de la realitat, i quan aquesta toca la butxaca és quan tothom reacciona. I “en general”, entre cometes i amb totes les excepcions possibles, qui més es queixa es probable que sigui del col·lectiu que menys recicla.

Passa igual com amb el diner negre, perdó en B, no sigui que ningú s’ofengui per emprar un lèxic que pot ser lesiu per un col·lectiu; qui més és queixa dels serveis públics, procurar estalviar-se l’IVA sempre que pot.

O els que surten a passejar pel bosc o amb bicicleta saltant-se l’advertiment de que hi ha senglars malalts de pesta porcina, i diuen això no va amb mi: babau!, que la prohibició d’anar per zones d’influència no va de que no tinguis esbarjo, sinó de que puguis trepitjar femta dels animals que estaria contaminada, i que a l’endur-te a les soles pots escampar la malaltia.

La teva supèrbia de voler sortir si o si amb la bici o a caminar pot enfonsar granges familiars de bestiar porcí si la malaltia es torna pandèmia, això ho has pensat?

I és que estem en una societat religiosa, encara que l’estat es defineixi com laic, educada amb la consciencia de la falta, la culpa i el perdó.

Però no, per molt que et confessis i resis parenostres i avemaries, si segueixes cobrant o pagant en B, no es milloren els serveis socials. El capellà, en nom de Déu, pot absoldre’t però això no serveix per millorar la flota d’autobusos, ni pagar més personal mèdic per poder reduir les llistes d’espera.

De les que segur que també et queixes.

Però be, això venia de la taxa d’escombraries i és que ara la gent diu: doncs encara reciclaré menys, i aquesta és l’actitud perquè el servei encara costi més.

Perquè es una normativa europea que te a veure amb el reciclatge. Clar que l’Ajuntament podria no cobrar-ho i pagar-ho ell, però els diners surten del mateix pot i si van a un lloc no van a l’altre. O és redueixen impostos o si no és fer-se trampes al solitari.

La solidaritat es fer un donatiu per la marató de TV3, o donar roba, menjar o joguines a una recollida solidaria, però també és no perjudicar al veí, al pròxim, de cap de les maneres possibles.

I totes aquestes actituds egoistes que acabo de nomenar, n’hi ha moltes més com per emplenar un altre article, ens perjudiquen a tots i aconsegueixen que paguin justos per pecadors.

Phil Connors