elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Els recents accidents dels trens posen altra cop damunt la taula la necessitat de mantenir les infraestructures. El difícil no és només construir una via fèrria, que si que ho és, i tant que ho és, el realment difícil es mantenir-la al llarg del temps com si fos el primer dia.
Quan un govern pressuposta la realització d’una obra hauria d’estar obligat a pressupostar el seu manteniment que serà recurrent anual fins que desaparegui l’obra. Però no es fa.
Es construeixen infraestructures i pel govern de torn és la foto i les lloances, però desprès no hi ha més que silenci. I el temps és un gran enemic, doncs igual que fa caure governants també s’entesta a fer caure infraestructures.
Tan li fa que siguin marítimes o terrestres. Espigons per frenar el mar, embassaments per recollir aigua, carreteres secundaries, autopistes o vies de tren. Talús de terra o arbrats tendeixen a moure’s durant el temps. Els primers fan esllavissades i els segons tant per dalt, amb les branques, com per sota, amb les arrels, poden alterar el terreny.
Cal manteniment constant. Qui te un habitatge ho sap. I quants més anys te més malts sorgeixen. Que si una esquerda per aquí, una canonada per allà, el degoteig d’una aixeta, la corretja d’una persiana. Aquella rajola que es trenca o aquella finestra que ja no ajusta.
El temps passa factura a les coses materials de la mateixa manera que ho fa amb els essers vius. Ningú el sobreviurà, doncs el temps és etern.
I molts polítics, sovint obliden que son servidors públics, tant li fa de quin color siguin o a quina ideologia s’abracin. Fan per mantenir-se, fan perquè toca però a veure si em pots ajustar el preu, fan per sortir a la foto, fan per ser. Perquè si no son, no existeixen.
Pocs dels qui governen pensen més enllà del seu mandat o de la renovació si és que van sobrats. Els que vinguin ja s’ho trobaran.
El fotut de la deixadesa en el manteniment és que moren persones. Persones que també tenen anhels i que potser no son sortir en una foto al costat de gent que viu de la política. Persones que tenen família i amistats que també moren una mica amb la seva mort.
En això haurien de pensar els polítics, en que la seva negligència pot costar vides. I això vol dir que cada cop que fas una infraestructura has de pensar que els materials siguin duradors i que el seu cost no és només el de realització present sinó el de manteniment futur.
I si no ho fan, son un mals polítics.
