Infants sobrerregalats

Mairena Rivas Periodista

Una muntanya de paquets embolicats amb papers il·lustrats amb dibuixos multicolors deixa en un segon pla, amagat, l’arbre de Nadal. A la Sara, de 7 anys, els Reis li han deixat a casa totes les joguines, jocs, contes… que ha escrit a la carta, i alguna cosa més que ella no va escriure però que Ses Majestats d’Orient sabien que podria fer-li il·lusió: un anorak per anar a la neu, un estoig de maquillatges “Princeses Disney”, una motxilla de Stitch i unes sabates de Frozen amb un lleuger taló.

La petita xiscla feliç cada cop que estripa el paper d’un regal. Té pressa en obrir-los tots i, per això, no dedica massa atenció a la Barbie Mindfulness, l’ordinador de Hello Kitty, el robot amb intel·ligència artificial que ensenya anglès, la nova cuineta de fusta amb tot de parament i estris, la catifa electrònica per fer coreografies, la nina nadó amb sis funcions interactives, la banyera i el cambiador de la nina, el kit per projectar contes, un joc de manualitats per fer figures de plastilina, el puzzle 3D de la Vaiana, una bicicleta nova…

El pare immortalitza tot aquell esclat d’emocions fent un vídeo amb el mòbil, mentre la mare guia la petita sobre quin regal ha d’agafar a cada moment. Desenes de regals estesos pel menjador, en un tres i no res. La Sara no pot dedicar gaire temps a jugar, perquè s’ha de vestir per anar a ca la padrina, a cals oncles i a cals avis, que en aquestes tres cases també han passat els Reis Mags.

Aquestes festes he conegut un nou concepte: la síndrome de l’infant hiperregalat o sobrerregalat o regaladíssim (empra el superlatiu que vulguis). Un fenomen que encaixa a la perfecció amb l’era del consumisme i amb la cultura dels excessos, però que també està associat a una gran falta de valors. L’infant rep tot allò que demana i molt més. Veus la petita obrir un regal rere l’altre, sense saber ben bé què és allò que té a les mans. No hi ha límits. Sembla que l’estima pel fill es mesura en obsequis. Com més paquets, més amor. Estem perdent el nord?

Pensant en la Sara i en la seva muntanya de paquets, m’he interessat en saber què diuen els especialistes sobre aquesta síndrome i, majoritàriament, coincideixen en què és fàcil que la capacitat per il·lusionar-se es dilueixi davant de tants presents i que el fet d’obrir un regal rere l’altre, lluny de ser un acte especial, s’hagi convertit en un acte mecànic.

La Sara torna a casa carregada amb els regals que els Reis Mags li han portat a ca la padrina, a cals oncles i a cals avis. Demana el mòbil al seu pare per veure el vídeo que li ha gravat al matí i, de passada, comença a entretenir-se amb una aplicació que hi té descarregada, que es diu “Compra el que vulguis”. Promet als seus pares que demà recollirà tots els regals que hi ha estesos al menjador.