elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Benvolguts conciutadans. Dormiu tranquils. La vostra llar i la vostra democràcia estan sota la protecció d’uns vigilants incansables: els herois d’Impulso Ciudadano (IC). Aquests millennials de la legalitat, armats amb el BOE i la llei de Banderes de 1981, han emprès la missió més transcendent de la nostra era: protegir la neutralitat de les rotondes.
Sí, ho heu llegit bé. L’últim camp de batalla ha estat un petit tros de ciment i verd, concretament al parc de les Morisques i la rotonda d’entada al poble, on s’havia comès un terrible crim!!: l’exhibició d’una peça de roba amb un triangle i una estrella.
Aquí és on la ciència i la lògica d’Impulso Ciudadano arriben al seu punt àlgid. Quan se’ls pregunta si aplicarien el mateix criteri contra altres símbols no oficials, com la bandera republicana tricolor o un llaç blau a favor de la monarquia (si existís), l’entitat es posa misteriosa.
La resposta és simple: la llei de neutralitat és una eina màgica. Només funciona contra allò que vols que funcioni.Si un Ajuntament penja una pancarta en defensa del clima, es considera “civisme”.Si penja un llaç per la pau, és “sensibilitat social”.Si penja un llaç groc per l’alliberament de presos o una estelada al parc, és terrorisme simbòlic i cal la intervenció immediata d’IC.
La màgia resideix en el fet que la “neutralitat” d’IC només s’activa quan hi ha un perill real per a la democràcia: que els ciutadans puguin expressar una idea (la independència) sense haver de demanar permís a un jutge.
Gràcies a Impulso Ciudadano, els habitants de Sant Quirze ara podran contemplar un paisatge net i segur. Sense símbols que els pertorbin, podran concentrar-se en els problemes reals de la ciutat, com el trànsit o la factura de la llum.
Perquè el pitjor que li pot passar a una administració pública és que sembli que representa la pluralitat dels seus habitants. Cal que els espais públics siguin tan asèptics com la sala d’espera d’un dentista.
Així doncs, celebrem la tasca d’aquests herois de l’ordre. Mentre els altres lluiten per temes mundans (sanitat, habitatge, etc.), Impulso Ciudadano lluita per allò que realment importa: la puretat geomètrica i l’obligació de no ofendre ningú… excepte als que volen un país nou.
El problema de l’acció d’IC no és que la llei ho prohibeixi, sinó que es percep que l’entitat només utilitza aquesta prohibició contra la simbologia independentista.
En teoria, i aplicant la llei amb el mateix rigor que s’aplica contra l’estelada, els símbols que podrien ser denunciats per vulnerar la neutralitat en espais públics inclouen:
- Banderes Històriques o Ideològiques no oficials:
- Bandera Tricolor Republicana: Tot i representar un model d’Estat alternatiu, és un símbol no oficial. La seva col·locació en un edifici públic (per exemple, per part d’un ajuntament amb majoria republicana) podria ser denunciada per vulnerar la neutralitat i per ser un símbol d’una opció política concreta (el republicanisme).
- Banderes d’Organitzacions Internacionals no oficials: Banderes de la Pau (bandera de l’arc de Sant Martí sense ser la LGTBI), banderes de regions o comarques sense estatus legal de bandera oficialitzada, etc.
- Símbols Cívics o Socials amb Caràcter Partidista (fora de període electoral):
- Llaços o Colors Específics: Si s’utilitzessin per donar suport a una campanya política concreta o per criticar una opció determinada (com a contraposició al llaç groc), i fossin exhibides per l’administració.
- Logotips de Campanyes o Associacions (en espais oficials): Per exemple, la pancarta d’una associació concreta de la societat civil (no independentista) si es col·loqués de manera permanent en un balcó institucional i representés una opció política o ideològica.
Mireu un exemple esperpèntic de negació i repressió cultural
La Batalla de les Consonants i la Gramàtica Subversiva
Saltem a València, llar de la til·de més perillosa d’Espanya. El regidor de VOX, Juanma Badenas, en un atac d’hispana ràbia ortogràfica, va decidir que la maleïda ratlla obliqua de la “è” de “València” (en valencià) era un complot separatista.
Solució? Fàcil: Tapa-la amb una Bandera d’Espanya. No amb un adhesiu o corrector, no. Amb l’Estendard Nacional! Un acte que demostra un profund respecte per la gramàtica i, sobretot, una capacitat inigualable per transformar un debat filològic en un acte d’alta política amb la bandera com a corrector ortogràfic definitiu. La pròxima vegada, que tapi els punts suspensius. No fos cas que amaguin un missatge independentista.
No oblidem que Sant Quirze del Vallès també porta accent obert !!, potser també ens arribarà al llarg de la història del poble hem tingut diferents inquisidors de noms.
Sant Quirze es va constituir com a municipi el 1848, per segregació de Sant Pere de Terrassa, i prèviament de Terrassa. Comprèn l’antiga parròquia de Sant Quirze, esmentada sense cap apel·latiu el 1013. Al segle XIII apareix com a Sant Quirze de Terrassa, i al segle XV alterna amb el nom de Sant Quirze de Galliners, en referència a la serra de Galliners. El 1857 es va castellanitzar oficialment el nom com a San Quirico de Tarrasa, modificat el 1935 a Sant Quirze de la Serra i Quirze de la Serra reinstaurat el nom castellà després de la guerra. El 1976 va canviar a Sant Quirze del Vallès, amb alguna polèmica, i no oficialitzat fins al 1983, al 2025 encara trobem el Sant Quirico de Tarrasa a molts llocs.
https://www.expedia.es/San-Quirico-De-Tarrasa.dx553248623679826340
https://www.isabadell.cat/valles/sant-quirze/sant-quirze-eurovisio-197849/
El resultat és un empobriment simbòlic de l’espai públic. Es converteix la “neutralitat” en un eufemisme de la imposició de l’statu quo. Quan un Ajuntament retira l’estelada d’una rotonda, el que es percep és la victòria d’un model d’Estat sobre un altre, disfressada de mera aplicació legal.
Aquesta dinàmica redueix la capacitat dels ens locals per expressar els sentiments col·lectius de la seva ciutadania, obligant-los a una asèpsia simbòlica que molts consideren una forma de repressió cultural i política.
Josep Busqueta Gavaldà
