2 de setembre de 2025 ·
Els grups Siroll i Sangtraït
L’escena de la música mètal en llengua catalana és una de les més actives, però també més invisibilitzades, del nostre país. Des de l’any 1985 —ara fa quatre dècades—, s’han publicat més de 1.200 discos de mètal amb temes en català, a càrrec de més de 500 artistes. A aquesta novetat editorial, els autors (un d’ells, Dani Farrús, de Sant Pere de Torelló) proposen un recorregut per la història del mètal i el seu entorn a través dels artistes més destacats, amb una atenció especial a la presència de les dones en el gènere i a les reivindicacions polítiques i socials, a més de projectar una mirada als projectes més emergents.
| El mètal és un gènere farcit de tòpics, foscor, satanisme i mort, que també es vincula a la fredor i als països nòrdics. Però els mites hi són per trencar-los i demostrar que el mètal català és un dels estils més prolífics i contundents a l’escena musical dels Països Catalans dels darrers 40 anys. La història de més de 500 grups catalans, valencians, balears, andorrans, nord-catalans i internacionals, que han gravat prop de 1.300 discos i senzills amb almenys un tema en català, s’ha ordenat i sistematitzat a les 600 pàgines d’Història i poder del mètal català, escrit per Dani Morell, Dani Farrús i Eduard Cremades.
El llibre s’organitza en dues parts diferenciades: una primera que basteix un discurs unitari sobre el mètal català a través de sis capítols, i una altra amb fitxes de cada grup, que inclouen una breu biografia i una selecció de la discografia publicada en català. Un dels apartats destacats és el viatge pels diferents estils de mètal, des del heavy clàssic fins al death i el black mètal passant pel power mètal, el folk mètal i, fins i tot, el crossover situat en una fina frontera entre mètal, punk i hardcore. Els autors mostren la realitat heterogènia i les enormes diferències entre els estils, així com el caràcter fantàstic del power mètal, les temàtiques gore i mòrbides d’alguns sons extrems o la complexitat que envolta el satanisme.
En altres capítols s’aborden altres temàtiques com la llengua, literatura i cultura, a partir del debat entre la reivindicació i la naturalitat de cantar en català; les llegendes del mètal i el seu vincle amb la cultura popular; la presència de les dones a l’escena catalana, un àmbit en el qual cal remarcar les formacions de grups històrics com Reina Negra o Sangtraït, que tenien entre els membres almenys una dona, o el discurs polític dels artistes dels Països Catalans, que a diferència d’escenes del nord i l’est d’Europa, no té cap part residual vinculada a idees neonazis o xenòfobes. I un capítol dedicat a l’ecosistema. |
|
| Els grups Kop i Falç de Metzinera |
|
|
| El llibre té un caràcter referencial i de consulta. En total s’han registrat 399 grups de Catalunya, 57 del País Valencià, 51 de les Illes Balears, 2 d’Andorra, 1 de la Catalunya Nord, 7 de l’Estat espanyol i 6 de la resta del món. El primer grup de mètal que va publicar en català va ser el quintet barceloní Tro, que l’any 1985 es va autoeditar Gossos de carrer. A les Balears el pioner va ser el conjunt palmesà Zhentauro, que el 1987 van treure el senzill No volem invasors (Estudi 86), mentre que al País Valencià l’honor l’ostenta Senglar, de la Ribera Alta, que el 1994 va llançar el casset In-directa a Carcaixent (QUA Pro-duccions). Tot i això, la primera gravació en directe de mètal en català és “Les orgies del saló” (1982) dels palafrugellencs Reina Negra. |
|
|
|
 |
|
Presentació a Terrassa
Dimarts 9 de setembre, 18 h
Biblioteca Districte 5 (C. dels Jocs Olímpics, 7)
Amb la presència dels tres autors |
|
|
|
|
elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
