elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Hi havia una vegada una escola al poble. Era una escola amb molta experiència, sòlida i molt familiar. L’alumnat en sortia content i ben format. Van anar passant els anys i els temps van canviar, els problemes van treure el cap quan el COVID va arribar.
Aquesta escola no va saber adaptar-se als nous temps, en el passat i els antics mètodes es van quedar.
Un dia va arribar una nova alumna al centre, molt il·lusionada i amb moltes ganes d’aprendre. Era una nena inquieta i espavilada i a l’escola amb ganes anava. Fins que un dia, els pares van mencionar, que alguna cosa li devia passar, ja que al sortir de l’escola ella col·lapsava i no enteníem el perquè.
Van anar al pediatra i allà van preguntar, què es el que passava i el pediatra a l’escola un informe va sol·licitar.
La resposta de l’escola va ser clara i contundent: la culpa la deveu tenir els pares ja que aquí no passa res. Ella allà era una altra, es comportava diferent, era l’alumna perfecta i no molestava ni un pèl.
Els dies van passar i a l’escola vam apretar, vam exigir i demanar el que per llei tocava realitzar.
Finalment, van actuar, després d’enviar correus diaris i a inspecció haver de contactar. Tot van ser pals a les rodes, i comentaris desafortunats. A hores d’ara, a una altra escola estem anant, les nostres filles estan contentes i tot són facilitats.
Quin canvi tan gran! Quin canvi de voluntat! Ara tenim diagnòstics on ens deien que érem uns exagerats! Som pares de 3 filles, i molt contents estem amb l’escola actual, el futur de les línies de Sant Quirze no depèn només de la natalitat.
Depèn també de la voluntat i les ganes d’afrontar reptes. Ara ens preguntem que ha passat però el problema ve d’enrere. Una escola obsoleta, que només es posa les piles quan veu el seu món perillar, però molts infants amb problemes a una altra escola han d’anar. D’allà et treuen, suaument, amb paraules, que t’enfonsen i no t’ajuden.
Les ràtios segurament es puguin abaixar, però la deixadesa i el malestar no se solucionen no actuant. Ara toca decidir, aquest curs que ve serà crucial, potser tanquen una línia en alguna escola, no ho sabem, però l’experiència fa palesa la necessitat d’investigar.
De vegades la nostàlgia no ens permet avançar, cal valorar la feina ben feta de qui està al capdavant.
Perdre una línia, tancar una escola, sembla un problema molt gran, però per qualitat i bon tracte, ens ho hauríem de plantejar.
Anna M. Segura
