El Menjòmetre: una eina per a la demagògia

Darrerament s’han creat plataformes que oficialment aposten per fer públic on van a parar els diners públics. És el cas del Menjòmetre (el cercador de menjadores), com també ho és del web subvencions.cat o bé contractes.cat.

Totes aquestes “eines” han estat impulsades per particulars. Les primeres dues webs que vam conèixer van ser impulsades per Gerard Giménez. El cas del Menjòmetre ha estat una incògnita fins que recentment Vilaweb ha descobert que ha estat promogut per l’empresari Albert Castellón. Aquest segon afirma que metodològicament s’ha inspirat en les webs de l’enginyer Giménez per bé que ell se n’ha desmarcat absolutament.

Parlem del Menjòmetre. Quin és l’objectiu d’aquesta plataforma? Oficialment és una base de dades digital creada perquè la ciutadania pugui consultar els ajuts o subvencions i els contractes que s’han concedit a persones, empreses i entitats des de les administracions públiques catalanes. En aquest sentit, aparentment va néixer amb la promesa i objectiu d’ordenar les dades públiques de manera neutral i aportar transparència. I amb aquest pretext, millorar la qualitat democràtica dels nostres debats públics i fer més avinent a la ciutadania la informació sobre l’ús dels diners públics.

Però quina és la realitat? Aporta qualitat democràtica o bé ha esdevingut una eina polititzada amb un discurs retòric i ideològic populista?

Vagi per endavant que estic absolutament a favor de la transparència màxima i crec que ha de ser la base de la convivència democràtica i el reconeixement de que els diners públics són necessaris i útils per a fer millor la vida de les persones. I és que m’agrada pensar -i creure- que als estats europeus on s’impulsa el model d’estat del benestar, la promoció de la transparència s’ha consolidat com un pilar essencial per garantir aquesta convivència i la confiança ciutadana. No en va, fer accessibles i comprensibles les dades sobre la gestió dels recursos públics no només permet una millor rendició de comptes, sinó que també fomenta una ciutadania més informada, confiada i participativa. Aquesta obertura redueix la percepció d’arbitrarietat, afavoreix la igualtat d’oportunitats i contribueix a prevenir la corrupció, reforçant així els vincles de confiança entre les institucions i la societat. En aquest sentit, la transparència és clau per sostenir la cohesió social i legitimar les polítiques públiques.

Ara bé, quan el Menjòmetre es converteix en un manifest carregat d’ideologia, aleshores es perden tots els objectius teòrics i s’esgota tota la legitimitat, si és que en algun moment n’havia tingut. I és que si publicar dades obertes, amb el perill afegit de fer públiques dades privades, esdevé només una eina per captar catalans cansats o fastiguejats de la política, aleshores ja no parlem de transparència. Aleshores parlem de demagògia, perquè el relat es simplifica, s’esbiaixa, es fa parcial i es descontextualitza i així es promou la polarització erosionant la confiança en les institucions i distorsionant la realitat.

Contra aquest mal només hi ha una recepta: estar alerta davant dels usos interessats amb l’esperit crític i la responsabilitat col·lectiva necessaris per defensar la transparència i la convivència democràtica.

Mònica Sabata i Fernandez