elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
El Saló de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona va acollir el passat 20 de març de 2026 un acte de gran càrrega emocional i política per commemorar el desè aniversari del manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”. La jornada no només va servir per analitzar una dècada de retrocés de la llengua catalana, sinó que es va convertir en un homenatge pòstum a Joaquim Arenas, membre fundador del Grup Koiné i primer president de l’entitat Llengua i República, que va morir el passat 20 de desembre. Durant l’esdeveniment es van recordar les paraules que Arenas va pronunciar al Parlament el setembre del 2022, quan va denunciar amb fermesa la “reculada gravíssima” del català a l’escola i al carrer degut a la inacció, la deixadesa o la por davant les amenaces externes, advertint que no hi ha res més conflictiu que evitar el conflicte per falsa prudència o mandra.
Al llarg de la sessió, els ponents van coincidir que el diagnòstic del manifest publicat fa deu anys al Paranimf de la UB és avui més vigent i cru que mai. Àngels Folch, actual presidenta de Llengua i República, va fer un balanç crític de l’evolució lingüística i va assegurar que el català es troba actualment en una situació pitjor que l’any 2016, qualificant el moment de “crític” i lamentant que les institucions hagin respost amb petits pegats en lloc de prendre decisions valentes. Segons Folch, la llengua és la columna vertebral de la nació i, si no es converteix en una eina indispensable per viure a Catalunya, el seu futur quedarà compromès de manera irreversible.
Per la seva banda, Josep Ferrer va vincular indissolublement la supervivència de la llengua a la consecució de la independència, argumentant que sense eines d’estat és impossible aplicar polítiques efectives davant el creixement demogràfic i la pressió del castellà. Ferrer va lamentar que l’Estat hagi actuat amb impunitat i que, sovint, l’enemic més gran hagi estat la complicitat interna que ha impedit una resposta contundent. En una línia similar, Lluís de Yzaguirre va recordar els atacs “gens fonamentats” i les acusacions de racisme que va rebre el manifest original, defensant que el text era precisament una denúncia del racisme lingüístic de l’Estat espanyol i criticant l’actual administració per una inacció que el fa còmplice de la discriminació dels drets dels catalanoparlants.
L’acte va cloure amb la convicció que, tot i que deu anys després Catalunya no és independent ni s’ha assolit la normalització desitjada, el Manifest Koiné ha aconseguit trencar el cofoisme oficial i visibilitzar una crisi que ja ningú pot negar. El record de Joaquim Arenas va presidir el final de la jornada com un símbol de la resistència intel·lectual i civil necessària per garantir que el català deixi d’estar a l’UCI i torni a ser la llengua plena de tot un poble.
L’acte, que ja es pot visualitzar íntegrament a través del vídeo publicat per l’entitat, va comptar també amb les intervencions de la Lloll Bertran i en Celdoni Fonoll, qui van aportar un contrapunt necessari de sàtira i vitalitat. Amb el seu estil característic, van donar un toc d’humor a una jornada marcada per la gravetat del moment lingüístic, recordant que la cultura i el somriure són també eines de resistència fonamentals per al país.
