elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
España només se’n recorda de Catalunya quan la seva gent, la de Catalunya, es projecta universalment.
España fa com amb Santa Bàrbara i el trons. I és que alhora de treure rèdit sempre està a l’aguait mentre alhora d’invertir sempre es fa la longuis.
Enguany passa amb Gaudí i l’apropiació de la persona, del geni y de la obra. I ho fa perquè dona caixet. I permet treure pit en temes com la cultura de la que suspèn sistemàticament any rere any en pressupost, en subvencions, en suport, en incentius i principalment en llibertat d’expressió.
I és que sense llibertat d’expressió la cultura no es art, es submissió.
Gaudí no només es català sinó que ho ha reivindicat en tot moment fins i tot enfrontant-se al regim governant del moment.
Per una disputa en voler entrar a l’església de Sant Just, en Gaudí es detingut i en l’interrogatori respon en català malgrat les amenaces dels policies d’emprar la violència si persisteix. Te 71 anys i acaba tancat i en podrà sortir desprès de que el rector de l’església de La Mercè s’assabenta i paga una fiança.
En tots els anys d’ençà la seva mort, i durant èpoques ha estat més reconegut per estrangers, turistes i estudiosos de la seva obra, que per espanyols.
Fins ara que tenim l’any Gaudí, que es commemora el centenari de la seva mort, una mort ben galdosa, tot s’ha de dir, i España recupera la persona i l’obra per reivindicar una espanyolitat que ell, si estigués viu, rebutjaria des del carrer fins al cim de la Torre de Jesucrist, de la seva Sagrada Família, que fa 172,5 metres d’alçada.
Un rebuig frontal si fa o no fa com el del Pau Casals, que exiliat pel cop d’estat franquista, no va deixar mai d’ajudar a la resta d’exiliats catalans i que en veure que els països acceptaven la dictadura fins i tot va deixar de tocar en públic arreu per mostrar el seu rebuig davant el conformisme polític que preferia mirar cap a una altra banda.
Defensor acèrrim de la llibertat i la pau, arriba a estar nominat al Premi Nobel de la Pau, en Pau Casals reivindica la seva nacionalitat, la seva cultura i la seva llengua en tot moment. I tothom recorda el seu discurs a la seu de la ONU que comença dient I’m a catalan el dia que interpreta l’himne que composa per les Nacions Unides.
En Pau Casals va néixer el 29 de desembre de 1876, enguany, al desembre es complirà el seu 150 aniversari.
Tindrà, España, la barra de reivindicar-lo com a espanyol?
