elsot.cat Diari Digital de Sant Quirze del Vallès
Ah, els aranzels de Donald Trump! Una política tan subtil i matisada com un elefant en una cristalleria. I és inevitable, davant d’aquesta exhibició de “geni” comercial, que la nostra ment voli cap a un altre gran “estadista” amb bigoti peculiar: l’Adenoid Hynkel de “El Gran Dictador” de Charles Chaplin.
Perquè, si ho pensem bé, la imposició d’aranzels a tort i a dret per part del nostre ex-president té un aire sorprenentment familiar amb les diatribes autoritàries i les “solucions” simplistes del dictador de Tomania. En lloc de discursos delirants sobre la raça ària, tenim tuits apassionats sobre “els dolents” que ens roben i la necessitat de construir murs… de tarifes, en aquest cas.
Recordem l’escena icònica d’Hynkel ballant amb el globus terraqüi, creient-se amo i senyor del món. No hi ha una similitud inquietant amb un president que semblava creure que podia doblegar l’economia global a la seva voluntat amb un simple tuit anunciant un nou aranzel? “Amèrica Primer!”, bramava Hynkel… perdó, Trump. La confusió és comprensible, la línia entre la sàtira i la realitat es difumina perillosament.
Chaplin, amb la seva genialitat, ens mostrava la ridiculesa i el perill dels líders egocèntrics i les seves idees simplistes. Trump, sense voler (o potser sí?), ens ha ofert un espectacle similar en el camp del comerç internacional. La idea que posar barreres aranzelàries indiscriminadament portaria a una prosperitat màgica era tan creïble com Hynkel prometent un món ple de salsitxes gratuïtes.
I com en la pel·lícula, on les accions del dictador tenien conseqüències absurdes i sovint desastroses, els aranzels de Trump van generar represàlies, van encarir productes per als consumidors americans i van crear incertesa en els mercats. Però ei, qui necessita una estratègia comercial coherent quan es pot tenir un bon titular i un enemic a qui culpar?
Així que, la propera vegada que us trobeu pagant un preu inflat per un producte importat (o fins i tot per un de nacional que s’ha aprofitat de la situació), penseu en aquella escena de Chaplin on Hynkel, amb la seva grandiloqüència buida, es creia el centre de l’univers. Potser, només potser, entendreu una mica millor la lògica… o la manca de lògica… darrere d’aquesta particular “marxa de l’oca” aranzelària. I potser, com amb la pel·lícula de Chaplin, el millor que podem fer és riure per no plorar davant d’aquesta farsa comercial a escala global.
Héctor Alameda Luengo
