elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Us poso en situació. No sé si ho recordeu, però fa uns dies va haver-hi una apagada, i amb motiu d’això vaig escriure un articulet per aquest mitjà. No ho vaig fer per parlar de política, ni per atacar cap empresa, ni per fer propaganda partidista. Ho vaig fer perquè aquell dilluns, com molta altra gent, vaig mirar per la finestra, vaig veure el món apagat i vaig pensar: “Això no sol passar, i ens hauria de fer reflexionar com a comunitat.”
Per això parlava d’un kit de supervivència que anava molt més enllà de piles i fuet. Parlava de la necessitat d’ajudar-nos els uns als altres, i de treballar en comunitat en un món hiperconnectat digitalment, però cada vegada més fràgil socialment. Parlava de mirar-nos als ulls.
Doncs vet aquí que dues setmanes després em trobo una resposta dedicada per part d’un regidor d’aquest consistori, on se’m descalifica com a persona. És curiós veure com, davant d’un article que apel·la al sentiment de comunitat real en un moment d’apagada digital, la ultradreta respon amb demagògia neoliberal i desqualificacions personals. Allò de la convivència, el respecte i l’empatia els deu sonar a ciència-ficció. Allò que no comprenen, ho ataquen. És la seva cultura. La seva forma de tractar al qui no és com ells.
Fa certa gràcia veure com el senyor Arruga s’indigna profundament per un text on només esmento —i de passada— a Putin i Trump. Potser ha sentit la crida a files i ha sortit corrents a defensar el jefe. No ho descarto.
Però… que algú tan espanyol tingui tanta urgència per protegir el multimilionari americà que vol fregir a aranzels les empreses espanyoles… no sembla gaire lògic. No? Potser sóc jo que encara no he entès del tot com funciona això de la polsereta al canell.
El meu article no buscava culpables. Per això ja hi són les seves conspiranoies i la seva necessitat d’anomenar Pedro Sánchez cada vegada que diu quelcom. Si féssim un xupito cada vegada que l’anomena, no tindríem prou ampolles de mistela al poble. Jo parlava d’una evidència: la nostra dependència tecnològica és tan gran, que un simple parpelleig de la xarxa ens deixa a les fosques, literal i emocionalment.
Igualment, senyor Arruga, sé que vostè busca el seu minut de glòria. I això m’afalaga. Però em dona una importància que no crec tenir. Jo faig la meva feina el millor que sé, com sempre he fet. Amb el meu equip, amb la meva gent i per a la gent. I intento aportar-hi alguna cosa positiva tant en el meu desenvolupament polític, com professional, com veïnal, o com a col·laborador i articulista, que és el que faig aquí, no es confongui.
Vostè ve a fer la política del fang.
Ja ha tingut el seu minut de glòria. Gaudeixi’l.
Jo, si em permet, em quedo amb una ensenyança que la meva mare em va donar fa un temps:
“No ho oblidis mai: si l’extrema dreta s’enfada amb tu, és que estàs fent les coses bé.”
I no em convencerà que la meva mare no té raó.
Perquè en té. I més que vostè, senyor Arruga.
Ens veiem al ple.
—
Nota de l’autor, per a l’editor d’aquest mitjà i per a qui tingui interès:
No tinc cap intenció de convertir aquests articles en una columna de política municipal, perquè a més estic segur que la direcció del mitjà no ho permetria. Aquest article és una excepció, feta només com a resposta a un article on se m’interpel·la i se’m descalifica directament.
Per la meva part, i com deia Joan Gaspart, dono el tema per “sanjat”. Ignoraré alegrement qualsevol nova resposta, sabent, això sí, que en cas de rebre-la, més raó tindrà la meva mare en les seves paraules. I això m’omple d’orgull.
Gràcies a tothom, i perdó per l’espectacle.
Que no ens passi res.
Paco Marín, fontí i demòcrata
Sant Quirze del Vallès, 16 de maig de 2025
