“Raons ètiques” o intolerància?

Àngels Yécora Gallastegui Agent Oficial de la Propietat Industrial

Els fets de l’actualitat són per a tots nosaltres una font constant d’interpel·lació moral, tant pel que suposa el comportament dels individus, com el dels grups socials. Resulta tan, tan fàcil jutjar des de la comoditat d’una cadira i davant d’una tassa de cafè matinal els protagonistes a les diferents seccions dels diaris, de les revistes i dels noticiaris de la ràdio i televisió, veritat?, i, tanmateix, és el que constantment tendim a fer tan bon punt rebem la informació de que tal o qual persona ha comès un presumpte delicte, o n’ha estat condemnat, o simplement perquè ha pres decisions de qualsevol mena. Ja se sap, no és possible satisfer tothom.

Les darreres setmanes, la política espanyola ha estat afectada per casos de presumpta corrupció detectada a l’entorn de l’actual govern de l’estat. Com no podia ser d’altra forma, ja s’han iniciat els diferents procediments per poder jutjar si hi ha hagut o no delictes, per tal que hi hagi finalment sentències al respecte. Els acusats tenen dret a tenir una defensa, per més reprovables que ens semblin les seves conductes i sembla que ja han triat els respectius professionals de dret penal, com a defensors.

I aquí els “defensors de les essències”, els més actius a les xarxes socials per deixar anar els seus improperis ja han trobat un boc expiatori, es queixen amb indignació que l’advocat penalista Benet Salellas, conegut per haver-se destacat com a dirigent polític de les CUP, hagi assumit la defensa d’en Santos Cerdán. Són els moralistes que usant fal·làcies “ad hominem”, per bé que alguns són catedràtics emèrits de filosofia, s’indignen i titllen Salellas de traïdor. Els habituals palmers reblen el clau: “hi hauria d’haver renunciat per consciència!”, s’exclamen.

El que més m’interessa d’aquestes reaccions és la manca de coherència, el desconeixement dels més bàsics valors democràtics, com és el dret a la defensa de tota persona acusada d’un delicte, però sobretot la profunda ignorància que demostren del que són els valors ètics de qualsevol professional liberal, sigui aquest un advocat, un metge, etc.

Per començar, hauríem de plantejar-nos aquest fet des d’un altre punt de vista: per quina raó hauria de renunciar Salellas a aquest client? Perquè es tracta d’un possible polític corrupte?, llavors, hauria de renunciar, essent penalista, a defensar igualment a possibles lladres comuns, assassins o maltractadors? Per citar només altres fets delictius, fins i tot més greus.

Podria raure, si no, la raó del suposat impediment moral a fer aquesta feina, no en el delicte en sí, sinó en la persona del presumpte delinqüent? En el fet que formés part destacada del PSOE, essent aquest un partit no-independentista, quan els qui s’esgarrifen de la pretesa “baixesa ètica” de Salellas, s’autoqualifiquen a si mateixos, per contraposició, d’autèntics independentistes, mostrant-se com el que vindria a ser una mena de “indepes halal”, o autèntics (com ho volien ser les JONS) vaja, en el més pur sentit d’extremisme religiós i d’intolerància?

Difícil d’esbrinar quines raons o rampells poden portar a persones a les qui, fa 30 anys les senzilles i sàvies persones del meu poble, haguessin identificat com a persones amb estudis, no saben comprendre que, per abjecte que pugui semblar un delicte, o per molt que puguis divergir de les idees polítiques d’una persona, tothom mereix i té dret a una defensa justa, a ser atès quan està malalt o ferit i a ser considerat, en suma, com a persona.