La deriva repressiva del poder espanyol contra el moviment independentista ha generat moltes formes imaginatives de resistència pacífica. També ha forjat alguns símbols nous, a vegades personificats en ciutadans anònims que responen com poden a la impotència de veure els seus líders empresonats o exiliats i tants companys de militància amenaçats. Un dels més importants és Joan BonaNit i la seva acció diària a la presó de Lledoners, que persisteix sense defalliment. Aquesta és la seva història.
«Cada clam a favor de la llibertat, cada nota dels vostres cants, cada llum que heu obert dels vostres mòbils per mostrar-nos que hi éreu presents, cada “Bona nit” que ens heu fet arribar, ens ha fet més forts, ha fet que ens sentíssim lliures».
— Jordi Sànchez
«No us podeu imaginar com reconforta veure la llum dels vostres telèfons mòbils quan pugem a la segona planta, a la galeria de les cel·les, i ens diem adéu. És un moment molt bonic i ple de tendresa».
— Jordi Cuixart
Pròleg de Carles Puigdemont.
Epíleg de Blanca Bragulat i Meritxell Lluís.