La normativa de la UE ens diu que els estats membres hauran d’adoptar les mesures necessàries per assolir els objectius de reutilització i reciclatge dels residus municipals fins al 55 % per l’any 2025, el 60 % per l’any 2030 i el 65 % per l’any 2035. Aquesta normativa es de l’any 2018.
Que fa el govern socialista?: aprova (amb l’abstenció del PP) la Llei 7/2022, de 8 d’abril que el que ve a dir es “jo no faig res i tu Ajuntament apanyat com vulguis i, si cal, colla als teus veïns”, d’entrada els hi apuges les taxes d’escombraries i si no volen creure el hi poses sistemes de recollida més cars i que paguin més, per que la taxa ha de cobrir el cost del servei.
Vox per imperatiu legal vam tolerar l’increment del 30% de la taxa d’escombraries, però establint generoses bonificacions per a les famílies, a la vegada que ens oposàvem a un canvi de model de la recollida, en aquell moment el “porta a porta” per evitar un increment del 100%.
Han implantat un principi que, d’entrada pot semblar raonable: qui genera residus, paga. Però quin es el discurs final, el d’aquell entrenador del Barça: “tu eres malo, muy malo” per que tens la gosadia d’anar al super a comprar mengar i et venen, per exemple, el pernill llescat amb una quantitat més gran o similar de plàstic; “tu eres malo, muy malo” per que a casa teva sou més colla (tens la gosadia de tenir fills) i com faràs més aportacions al contenidor “intelligent”, pagaràs més. Però el Govern no fa res per a que els fabricants i els distribuïdors disminueixin els seus residus, residus que ens venen.
Amb l’excusa d’establir una taxa “justa” es penalitzarà a qui faci més aportacions, o sigui, es penalitzarà al que tingui fills, als que siguin més colla i es controlarà quines aportacions fem de cada una de les fraccions. Ens tindran més controlats i així, ens “educaran” i corregiran a fi i efecte de que acabem sent un “bon ciutadà” segons els model previst a l’Agenda 2030. Aquella marcada per la elits globalistes de “no tendrás nada, pero seràs feliz”.
Nosaltres paguem quan comprem, per exemple envasos, per al seu reciclatge, i paguem quan anem a portar-los al contenidor i mentrestant, entitats sense ànim de lucre, com Ecoembes, no saben que fer dels cales (mireu a Internet les seves memòries anuals).
S’ha triat el camí més fàcil. No s’han explorat altres opcions, com a altres països. Per exemple:
– Que sens torni diners quan retornem envasos (Sistema dipòsit, devolució y retorn SDDR), com per exemple funciona a Alemanya.
– Sistema de SDDR amb loteria, en lloc de diners et donen números per una loteria. Es fa a Noruega a on reciclen pràcticament el 100 per cent dels envasos.
– Compostadors per edificis comunitaris per a l’orgànica, com a Itàlia.
– Compostadors a nivell de poble, més econòmic ja que els camions fan trajectes més curts i s’obté abonaments pels nostres parcs i jardins.
– Un sol contenidor i que es faci la tria a l’abocador, sistema emprat en algunes zones de França.
– Que les grans empreses fabricants es vagin adaptant per utilitzar envasos i embolcalls que generin menys residus.
Res d’això s’ha fet i, al final, ens posen un sistema de recollida més car i l’obligació de que la taxa d’escombraries cobreixi el 100 per cent del cost. Qui guanya? les grans empreses de recollida d’escombraries i nosaltres ho paguem tot. En resum, “tonto el último”. I molt poc social.
El estudi de recollida amb contenidor tancat que sens presenta suposa una cost més alt que el del estudi de fa dos any amb un sistema mixt de porta a porta (que requereix més treballadors) i contenidor tancat, uns 3.000.000 davant dels 1.963.000 dels que es parlava fa dos anys. Ens diuen que s’han apujat el preus. Tant en dos anys? Francament no ens quadra.
El estudi ja preveu un cost addicional per repassar el lloc dels contenidors per que hi haurà qui ho farà malament, també es preveu una forta despeses en comunicació, ja que caldrà explicar als veïns quins dies hi es cada tipus de contenidor i a quines hores hi pot anar a llençar cada una de les fraccions de la brossa. S’haurà d’emetre i repartir les targetes per domicili, etc. i tot això son costos que ara no tenim.
S’ha triat el camí més fàcil. De veritat el mètode actual està tant esgotat que no es pot millorar? El que sens presenta ara implicarà una nova pujada de la taxa d’escombraries.
Ara es preveuen campanyes de consciencio del nou sistema. De debò que des de el 2018 no ha hagut temps per fer campanyes de conscienciació sobre el model actual de contenidor obert? Potser, si s’hagessin fet s’haurien millorat les ratis de reciclatge a Sant Quirze.
Dit tot això, de debò que no seriem capaços d’arribar al 65 per cent de reciclatge amb el sistema actual? Tant costa tirar a cada contenidor el que toca? Fa anys que s’hagués pogut fer campanyes per consciencià al veïns i explicar-los que si ho aconseguim ens podem estalviar diners tots plegats.
VOX Sant Quirze