elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Eulàlia Soria Bordes Llicenciada en protocol i relacions institucionals
L’Institut Nacional d’Estadística ens diu que la taxa d’atur entre els menors de 25 anys se situa en el 26,9%. Que del total d’aturats, un 19% són menors de 25 anys. Que un de cada tres aturats ho és des de fa més d’un any. I que els menors de 30 anys guanyen un 35% menys que la mitjana, un salari molt inferior al que tenien les generacions anteriors.
A partir d’una enquesta realitzada pel sindicat CCOO, s’ha pogut concloure que tan sols un 21,9% del jovent pot viure únicament dels seus ingressos, el que explica que la majoria dels que viuen independitzats ho fan rebent diners dels seus progenitors o familiars.
Aquestes estadístiques reflecteixen que els joves es troben en una situació de vulnerabilitat sense precedents. Se senten frustrats en un mercat laboral que no els reconeix, amb condicions de baixos salaris, llargues jornades de feina, la impossibilitat d’emancipar-se de casa…..
Un altre dels gran problemes és la dificultat de trobar la primera feina. Molts joves no poden ingressar al mercat laboral per falta d’experiència laboral prèvia. No tenim cap llei que reguli un fet tan important con són els contractes d’aprenentatge, un peix que es mossega la cua: no tens experiència prèvia, no compleixes requisits, però qui els ofereix l’oportunitat d’aquesta primera feina?
Podríem pensar que tot això és fruit de poca preparació acadèmica, però és tot el contrari. Darrers estudis situen els joves sobre-educats quasi en un 50%. L’oferta de graduats universitaris xoca frontalment amb la incapacitat del mercat laboral per oferir llocs de treball d’acord amb la seva formació i la necessitat de treballar ha portat una part molt gran de joves a treballar en ocupacions per a les que estan sobre-educats.
Aquesta debilitat laboral dels joves no tan sols afecta el món del treball, sinó molts altres sectors: el seu pes demogràfic al país ha caigut –els joves han pasat de representar un 21,11% de la població el 1980 a un 14,8 el 2023–, i mentrestant, el segment de població més gran de 65 anys ha crescut significativament d’un 11,05% el 1980 a un 20,61% a l’actualitat. Aquest envelliment poblacional els ha reduït la capacitat per influir a les polítiques públiques ja que els interessos de les persones gran prevalen per sobre dels seus. La caiguda de la natalitat es un altre dels gran problemes socials; estem parlant de 1,16 fills per dona l’any 2023 contra 2,88 fa 50 anys. Tots aquests aspectes van creant una debilitat social molt important que cal resoldre i amb immediatesa.
La recessió del 2007 va posar de manifest la gran fragilitat del mercat laboral. Especialment entre els joves, les reformes laborals dels anys 2010 i 2012 varen intentar reduir la temporalitat laboral; després de la crisi provocada per la pandèmia, el 2021 s’aprova una reforma que incidia molt en la restricció dels contractes laborals i, a priori, els joves havien de ser les persones més beneficiades amb aquesta reforma, perquè el nombre de contractes temporals baixava considerablement. Però feta la llei, feta la trampa i els contractes adapten formes diferents com els de “temps parcial involuntari”, és a dir seguim en el mateix punt que l’any 2007.
El fet és que tenim un problema greu sense resoldre des de fa disset anys, potser ja fora temps de posar fil a l’agulla perquè si no ho fem, el futur de tots és força delicat.