elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
La Pilar Rahola ho nega. Ella afirma que ja estava treballant a L’espia del Ritz quan escrivia Rosa de cendra, la seva novel·la anterior, i que és el llibre que més li ha costat, tant des del punt de vista de la documentació com pel treball literari. Afirma ben convençuda que els dos llibres no tenen res a veure.
L’escriptor i jurista Josep Maria Loperena acusa la periodista i escriptora Pilar Rahola d’haver-se servit de la seva novel·la L’espia del violí, publicada a principis del mes de març, per construir la història del llibre L’espia del Ritz, que ha sortit al mercat aquest mes de juny. En concret, Loperena assegura que Rahola hauria utilitzat part de l’argument, el personatge i la trama. Davant d’aquest possible cas de plagi, Loperena, ha enviat un requeriment judicial a Columna en el qual assenyala que el millor seria arribar a un acord perquè l’editorial i l’escriptora admetin que les coincidències són massa evidents.
Comparant les portades, el plagi sembla més que evident. La novel·la de Josep Maria Loperena, L’espia del violí, du a la portada una parella ballant i un violinista que els acompanya de ben a prop. A L’espia del Ritz, la novel·la de la Rahola, també hi ha una parella ballant, però el violinista és més lluny i més indefinit. Es clar mig amagat com un espia.
L’única diferència entre les dues portades es troba en el mida de les lletres. Comparant-les, el que ressalta més és el nom de Pilar Rahola, segurament perquè és un bon argument de venda. El nom de Pilar Rahola.
Són dues obres de ficció basades en fets reals. En un mateix personatge històric, el francès Bernard Hilda, un músic jueu que va fugir de la França ocupada pels nazis i va acabar tocant amb els seus músics a La Graella del Ritz.
Es tractarà d’una cas de plagi? És possible. Però segurament que abans d’arribar als tribunals, hi haurà entesa entre les dues parts. Tal com demana el denunciant, seria millor arribar a un acord. A cap dels dos els interessa que es generi cap escàndol.
En tot cas no seria la primera vegada, famosos i coneguts escriptors –entre d’ells algun Premi Nobel- també han esta acusats de plagi.
Sobre la novel·la de Camilo José Cela, La cruz de San Andrés, que va guanyar el premi Planeta el 1994, sobrevola la sospita de plagi. L’escriptora Carmen Formoso va denunciar que l’obra de Cela s’assemblava massa a la seva, Carmen, Carmela, Carmiña, que també va concursar per a aquest premi.
La part acusadora argumenta que l’editorial va proporcionar l’original a Cela. La jutgessa que instrueix el cas va declarar que existien indicis de plagi amb dos arguments: que Formoso va presentar la seva obra el 2 de maig i Cela el 30 de juny, l’últim dia de termini, i el contingut de l’informe pericial elaborat per Luis Izquierdo, catedràtic de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, en el qual es conclou que l’obra de Cela és un supòsit de transformació, al menys parcial, de l’obra original.
Altres famosos escriptors acusats de plagiar alguna de les seves obres han estat José Saramago, Jorge Bucay, Lucía Etxebarria, Manuel Vázquez Montalban, Carlos Fuentes o Arturo Pérez Reverte.
Un cas molt famós, a més de “cutre”, dispenseu la parauleta, va ser el d’Ana Rosa Quintana.
La popular presentadora de televisió es va llançar al món de la narrativa l’any 2000 amb un títol que va acabar sent premonitori: Sabor a hiel, publicat per Planeta. L’acusació de plagi, paràgrafs i pàgines senceres copiats de tres llibres era irrebatible. Ana Rosa Quintana va enviar una carta als mitjans de comunicació demanant disculpes als molts lectors de la seva novel·la. Sabor a hiel va vendre 100.000 exemplars. El tema dels “negres” literaris es va posar de moda, al saber-se que al darrere hi havia David Rojo, periodista i ex cunyat de Quintana.
Jaume Barberà Canudas
Foto: Blog de Josep Maria Loperena
