elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Corea del Sud sempre ha jugat el paper de “la bona” a la península coreana: la democràcia moderna, el país del K-pop, el ramen instantani i els televisors de 100 polzades. Però aquest desembre, la “Corea democràtica i prooccidental” ha decidit que el millor regal de Nadal era declarar la llei marcial. Tot molt curiós… i dramàtic.
El president Yoon Suk Yeol (crec que ho he escrit bé, per sort no m’escolteu pronunciar-ho, perquè ho faig encara millor), veient que el Parlament no estava gaire d’acord amb les seves idees, va decidir mobilitzar l’exèrcit, suspendre les activitats polítiques i posar els mitjans de comunicació sota censura. Deu ser que volia estrenar uniform. Perquè, clar, res dona millor el missatge de “defensar la democràcia” com trepitjar-la amb botes militars. Segons Yoon, tot plegat era necessari per protegir el país de “forces antinacionals” i grups suposadament pro-Nord Corea. No fos cas que la mala fama de Kim Jong-un es quedés només per ell. Si juguem a ser fatxes, juguem els dos, no?
Mentrestant, l’oposició, demostrant una mica més de creativitat, va organitzar protestes digitals i va desafiar les tanques policials amb emissions en directe. Ja que l’altre va fer accions més pròpies de fa 50 anys, aquests van respondre amb moviments de modernets. I a fora, la societat civil i la comunitat internacional van reaccionar com si es tractés d’un capítol d’un drama històric de Netflix, però dels que no veu gaire gent perquè són molt pesats, criticant la repressió i recordant a Corea del Sud que l’última vegada que van provar això (anys 70), no va acabar gaire bé.
Després de veure que la cosa no rutllava i que la seva “democràcia defensiva” estava a punt de provocar més memes que suport, Yoon va fer marxa enrere i va retirar la llei marcial. Ni els seus la recolzaven. Però el mal ja està fet. El país que s’enorgulleix de ser el “heroi liberal” davant el règim autoritari del Nord ha tingut una recaiguda preocupant.
Corea del Sud sempre ha estat l’exemple del que passa quan una dictadura es transforma en democràcia. Ara, però, sembla que està escrivint el guió d’una seqüela inesperada: “Com perdre la credibilitat democràtica en 24 hores”.
El problema és que les ferides històriques d’aquestes mesures repressives no es curen tan fàcilment com els titulars. Ara queda per veure si aquest episodi serà només una vergonya temporal o si ens porta cap a un retrocés democràtic. De moment, com a espectadors, només podem esperar que no converteixin Seül en un nou escenari de “Joc de Trons” amb soldats i polítics barallant-se pel tron… o per les càmeres i els titulars. Cal fer política que sumi, i no barrabassades d’influencer que fiquin tot un país a tremolar només perquè no saps guanyar una discussió.
La pregunta que queda, estimats lectors, és: si aquesta és la Corea bona, com dimonis ha de ser l’altra?
Que no ens passi res.
Paco Marín