elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Josep Pitarch Periodista i historiador
Columna d’opinió publicada originalment al Setmanari l’Ebre el dia 3 de desembre de 2024
S’ha parlat molt de la nefasta gestió política de l’episodi de la DANA que va afectar diverses regions de l’Estat, sobretot València. S’han donat tot tipus d’informacions i detalls del que es va fer (o més ben dit no es va fer) durant aquelles fatídiques hores i els dies posteriors.
Per tant, a hores d’ara, crec que cadascú ja pot extreure les seves pròpies conclusions del que ha passat en esta catàstrofe que de moment ha costat la vida a 220 veïns i veïnes de l’Horta Sud de València. No obstant em vull fixar en un detall que no acabo d’entendre: el nomenament del tinent general (a la reserva) Francisco José Gan Pampols com a vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social de l’executiu presidit per Carlos Mazón. El tinent general, nascut a Figueres, és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UNED i doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de València. Disposa de diverses condecoracions civils i militars. Entre moltes altres missions, sobretot als Balcans, va participar com a cap de la reconstrucció de la província de Quala e Naw a l’Afganistan. D’entrada -i sense discutir les seves capacitats i aptituds- el que em sobta és que s’hagi pensat en un militar i no en un tècnic civil com el perfil més adequat per aquesta urgent i necessària tasca. A més a més, el general de brigada Venancio Aguado serà el seu número dos, concretament secretari del Gabinet. En les seves primeres declaracions, el nou vicepresident de la Generalitat Valenciana ha assegurat que no acceptarà cap ordre política ni partidista i que “s’ha de traure la tasca de reconstrucció del debat polític i el partidisme”.
Ha remarcat també que “no acceptarà cap crítica que no vinga de l’àmbit estrictament tècnic”. Arribats a este punt em pregunto si això és possible. No són justament els responsables polítics (els governs i els parlaments) els que han d’aportar el finançament necessari, licitar les obres, autoritzar les despeses o aprovar els ajuts econòmics? No acceptar cap ordre política vol dir que està al marge del control parlamentari? Tenir potestat discrecional per fer el que es vulgui és compatible amb un sistema democràtic?
Per altra banda, durant els dies immediats a la tragèdia, amb l’arribada de milers i milers de voluntaris de tot arreu a les poblacions més afectades, es va fer cèlebre el lema de “Només el poble salva el poble”. Una frase originària d’Antonio Machado en el context de la defensa de Madrid durant la Guerra Civil, que ara s’ha convertit en un eslògan que ha quallat entre molta gent de bona fe. Homes i dones que s’han sentit desatesos i deixats de la mà Déu per les institucions. Però em permetran que els digui que no estic gens d’acord.
Algú em pot dir que vol dir això exactament? És absolutament encomiable la tasca desinteressada i l’ajut material que han ofert milions de persones, organismes, entitats, empreses i associacions. Però no ens enganyem. Al final, tornem a la mateixa. Han de ser les institucions, els governs i els parlaments, els que han d’assumir la reconstrucció i la tornada a la normalitat de tots els afectats. Començant pels ajuntaments i acabant per la Unió Europea. Passant per diputacions, la Generalitat o l’Estat. Són justament estes institucions (que són de tots) les que gestionen la reconstrucció d’escoles i centres de salut; la rehabilitació de carreteres i vies de tren; la recuperació de clavegueres i depuradores; la presència de militars i cossos de seguretat, de bombers i de personal sanitari. I és que este ens abstracte que anomenem “el poble” no està format només pel component exclusivament humà. Són també els recursos que paguem tots amb els nostres impostos i que gestionen les administracions. Són tots els mecanismes i les eines de l’Estat les que poden gestionar situacions extraordinàries. També juguen un paper important les assegurances, que també paguem entre tots. Tinc la sensació que darrere d’este l’eslògan s’amaga una clara intencionalitat de desprestigiar els mateixos fonaments democràtics que tant ha costat d’aconseguir. Per cert, també és el poble el responsable d’escollir els representants polítics que més bé o més malament acaben gestionant-nos. Per això, al contrari del que suggereix el tinent general Gan Pampols o l’esmentada frase, cal implicar-se en la política. En el context actual quan es diu que “només el poble salva el poble” es vol legitimar la desafecció per la política, la inoperància dels partits i de les institucions i es pretén estendre la idea “d’Estat fallit”. És a dir, que no és capaç de donar resposta a les necessitats de la ciutadania. I això, diguin el que diguin, pot ser molt perillós.
