Mil dies de venjança

Mil dies de presó. Mil dies de vergonya. Mil dies de venjança.

Que dos homes bons, com els dos Jordis, portin 1000 dies tancats a la presó, és una mostra de la mala salut de l’anomenada justícia espanyola.

Que dos homes honestos com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez faci 1000 dies que estan privats de llibertat, mentre els diaris europeus posen en portada els putrefactes afers del rei emèrit, mostra de forma ben clara i diàfana quina és la qualitat de l’anomenada justícia espanyola.

Que dos éssers íntegres com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez faci 1000 dies que estan empresonats mentre coneguts i airejats casos delictius com els que segueixen tinguin un tracte benèvol o siguin arxivats, sense més ni mes, indica el grau de perversió dels Tribunals espanyols.

 

• L’Audiència Nacional no acusarà d’assassinat els tres presumptes membres de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 i 18 d’agost del 2017: Mohamed Houli Chemal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza. Seran jutjats per: integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius, i delicte d’estralls en grau de temptativa. Van participar directament en un atemptat que va causar “només” 16 morts, però que estava preparat per ocasionar una hecatombe amb milers de morts i d’afectats.

 

• El Tribunal Suprem ha confirmat l’absolució definitiva de l’exalcaldessa de Madrid Ana Botella i de la seva Junta de Govern per la venda de 1.860 habitatges de protecció pública a un fons voltor. Aquesta senyora va robar 1860 habitatges per donar-los al seu fill a fi que entres de soci a un fons voltor. Un delicte flagrant i d’extensa magnitud, absolt alegrement pel TS.

 

• S’ha acabat de confirmar qui era el senyor X dels GAL. La CIA ha informat que Felipe González sabia, coneixia i estava al corrent dels delictes dels experts en cal viva. Si això fos poc, les declaracions d’un representant de la nova esquerra tot dient que com que ja se sabia, no cal investigar res, són la cirereta que explicaria el tarannà de la política que es practica des de Madrid.

 

• Els escàndols del rei emèrit sembla que no tinguin fi. A més de repugnants caceres, de comissions il·legals, de comptes corrents amagats i de donar el pitjor exemple com a monarca i com a persona, durant el pitjor tram de la crisi, entre els anys 2008 i 2012, retirava 100.000 euros cada mes dels comptes suïssos pels seus capritxos.

 

N’hi ha molts més, però comparant aquests quatre casos amb el dels Jordis, queda ben clar que l’anomenada justícia espanyola ignora o mira cap a una altra banda quan els delinqüents estan embolicats i protegits per la bandera espanyola, però actua amb contundència i energia quan els poders potencials veuen perillar els seus sagrats privilegis. En el cas dels Jordis, l’afany de persecució i de venjança dels Tribunals espanyols envers dos patriotes exemplars és més que evident.

El parany del dia 20 de setembre de 2017 va estar preparat a consciència. La idea era sembrar un caos per treure’n el màxim profit. Els serveis secrets, el jutjat número 13 i la guàrdia civil buscaven desesperadament: el tumulto, la rebelión y la sedición.

Està més que provat –hi ha prou vídeos que ho mostren- que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez van asserenar els ànims de la multitud i van desconvocar la manifestació. Està més que provat que van col·laborar amb la guàrdia civil quan va ser necessari. Està més que provat que la secretària judicial va mentir, exagerar i tergiversar els fets en tot moment. Està més que provat que deixar armes dins els vehicles de la Guàrdia Civil era una vil martingala. Està més que provat que tot plegat va ser una gran emboscada que no va donar el resultat que esperaven.

Per tant l’acarnissament dels jutges envers els dos líders independentistes no te altra explicació que la de buscar un aparatós i sorollós escarment i, sobre tot, amb un rancuniós ànim de venjança.

Jaume Barberà Canudas