elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
En un país on la calor de l’estiu sembla eterna i les terrasses estan sempre plenes de birres i tapes, la idea de treballar menys hores ens sonava molt bé. I, finalment, fa uns dies aquest somni ha fet un petit gran pas: s’ha aprovat l’acord que reduirà la jornada laboral màxima de 40 a 37,5 hores setmanals.
El pacte, signat entre el Ministeri de Treball i els sindicats CCOO i UGT, suposa un avanç considerable per als drets laborals. És veritat que la reforma no farà que l’endemà mateix pleguem abans de treballar, però el seu objectiu és clar: millorar la conciliació, reduir l’estrès i, en general, fer-nos una mica més feliços. Se suposa. I tot això, a la nostra manera: amb més dies lliures a l’any. Perquè, al final, som mediterranis i sabem què és realment important. O no?
No és que hàgim inventat la roda, però sí que hem trobat una manera elegant de donar-li la volta. Treballar menys, sense que això suposi un canvi brusc al dia a dia? Més dies per descansar, fer escapades o quedar-se al sofà mirant Netflix? És difícil que algú s’hi oposi, no trobeu?
Ara bé, abans que et facis il·lusions de començar a comptar els dies de platja extra, cal recordar que aquesta reducció no arribarà immediatament. Les empreses tenen fins a finals del 2025 per ajustar els seus convenis col·lectius i aplicar la reforma. Això dona temps per negociar, trobar l’equilibri i, sobretot, per anar fent plans. Perquè no ens enganyem: si hi ha alguna cosa que ens agrada, és preparar unes bones vacances amb temps.
És curiós com s’ha trobat una fórmula que sembla contentar tothom menys la patronal, que mai està del tot contenta. Això ens apropa als estàndards europeus, perquè treballar millor no sempre significa treballar més. Països com Suècia i Alemanya ja fa temps que han descobert que menys hores poden significar més productivitat. La patronal, per sorpresa de ningú, ja ha expressat les seves preocupacions. És el seu paper, ja ho sabem. Però la veritat és que molts treballadors rebran aquesta notícia amb els braços oberts, perquè la idea de treballar menys, encara que sigui concentrant-ho en més festius, és un regal que es pot assaborir amb calma.
Però, és clar, això també obre la porta a un futur interessant. Podria ser aquest el primer pas cap a setmanes laborals de quatre dies? Potser. Tot arribarà, a poc a poc. De moment, aquest acord és un recordatori que els drets laborals no són estàtics. Canvien, evolucionen i, quan es fa bé, milloren.
Així que, mentre esperem que aquesta reducció es tradueixi en festes, podem començar a somiar (i a tremolar, pensant en què ens hi deixarem els quartos en aquests dies). Perquè, al capdavall, si hi ha una cosa que caracteritza aquest país, és la nostra capacitat per gaudir dels petits plaers. I si aquest plaer arriba en forma de vacances extra, millor que millor.
Que no ens passi res.
Paco Marín
Fontí i demòcrata.
Sant Quirze del Vallès, 24 de desembre de 2024