elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Els nacionalistes sempre són els altres. Ho aclareixo, els nacionalismes dolents i perillosos, sempre són els altres. El nacionalisme de Madrid, atès que va embolicat amb la bandera espanyola, que és la que uneix a tots els espanyols, deixa de ser nacionalisme per dir-se’n patriotisme, i això sí que és permès, sí que és correcte.
A més, si els altres nacionalismes demanen el que els correspon a dreta llei, deixen de ser nacionalismes per ser separatismes.
Quan el centralisme de Madrid se’n va adonar que aquell invent de l’Espanya de les Autonomies no afavoria gens els seus interessos centralitzadors, va emprendre una furiosa creuada en contra de les autonomies, que va culminar amb una potent re centralització quan José María Aznar va tenir majoria absoluta, l’any 2000. Després d’aquell comportament, per recuperar el que corresponia a Catalunya, en va sortir l’Estatut de Miravet, l’anul·lació del qual ens ha dut al procés actual.
Madrid és el centre. Madrid és la capital total. Madrid és la capital global. Madrid ho és tot. Les autopistes, els trens d’alta velocitat, els principals aeroports, les grans corporacions, tot ha d’anar a Madrid, perquè Madrid és Espanya i Espanya és Madrid.
Avui ho ha repetit amb força la Presidenta d’aquella Comunitat, Isabel Diaz Ayuso, mentre estava acompanyada del President, Pedro Sánchez. I per reforçar aquesta idea, s’han rodejat de 24 banderes. Vint-i-quatre! Dotze d’espanyoles i dotze de la comunitat.
Si al capdavant del govern autonòmic si posa una noia, de l’escuderia Aznar, protegida de Casado, que el punt culminant del seu currículum va ser administrar el compte de twitter d’Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes, poden sortir aquests resultats.
Madrid no va creure mai en les autonomies. Mai. La primera “guerra”, entre cometes, de banderes entre Catalunya i Madrid va tenir lloc l’any 1983. Per cert, el mateix any que es van tenir que inventar, a corre cuita, la bandera de la Comunitat de Madrid. L’abril de 1983 s’inaugurava a Madrid una exposició de Salvador Dalí. En arribar la delegació catalana, amb el cotxe oficial lluint una senyera, el senyor Julio Feo, secretari de Felipe González, va cridar ostensiblement “ya estan estos aquí, otra vez, con el banderin de los coj…”. Tot seguit, va intentar separar Jordi Pujol del lloc institucional que li pertocava i no ho va aconseguir. Si que ho va fer amb Max Cahner, del que va dir: “a éste que lo den por el cu..”. Tot i que la Generalitat va denunciar el comportament de Ulio, com li deia Felipe, tot va quedar en res. Bé, sí, els mateixos de sempre van acusar Pujol de fer propaganda electoral, tot i que les eleccions no serien fins l’any següent.
Doncs mira per on que ara, passats els anys, les banderes autonòmiques, que no agradaven a Madrid, poden anar per dotzenes.
Madrid és Espanya i Espanya és Madrid. Només s’han de veure els diferents canals de televisió. TVE i Antena Cinco (Antena 3 + Tele 5, amb els seus satèl·lits Cuatro i Sexta) que representen més del 90% de l’abast nacional, són un clar exemple que Madrid és Espanya i Espanya és Madrid.
A mitjan seixantes el programa diari de TVE amb més audiència era La casa de los Martínez. Un programa en el que quedava clar que per ells, España era Madrid y sus alrededores. Com diuen de França i París.
Passen els anys i els canvis que es fan són perquè tot quedi igual.
Jaume Barberà Canudas
