Florentino Pérez, el Marquès de Salamanca del segle XXI

Clece una empresa que pertany al Grup ACS de Florentino Pérez ha reclamat a les administracions públiques 7,2 milions d’euros, en concepte de compensació de les despeses “imprevistes” i la disminució d’ingressos fruit de la crisi provocada per la Covid-19.

La gran quantitat de morts a les residències de gent gran (20.000 de reconegudes) per causa del coronavirus, han fet disminuir els ingressos a l’empresa citada, a més d’obligar-la a realitzar desemborsaments extra en més professionals sanitaris, personal de neteja o en la compra d’equips de protecció. Clece és una empresa privada que treballa pel sector públic, l’especialitat de les empreses de Florentino.

Les administracions, per ara, mostren les seves reticències. Argumenten que, si les residències es gestionen sota el model de concessió privada, és perquè les empreses assumeixin els costos extra quan la situació és desfavorable, de la mateixa manera que engreixen les seves arques quan el negoci va bé. Clece va guanyar 962 milions el 2019 i ACS tenia 12.000 milions de liquiditat a data de 8 de maig.

No és la primera vegada que Florentino Pérez reclama fortes indemnitzacions a l’Administració pública. Tampoc és l’inventor d’aquest sistema de negoci, és a dir, capitalitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues.

José de Salamanca y Mayol, el Marquès de Salamanca, va aconseguir una immensa fortuna el segle XIX utilitzant aquesta estratègia. Nascut a Málaga l’any 1811, es va fer super-multi-milionari a la Villa y Corte. A la que va tenir ocasió es va infiltrar en les esferes del poder i aprofitant la fluixedat intel·lectual i moral de la reina Isabel II de Borbón i el descontrol que es generava al seu voltant aconseguia els seus propòsits d’enriquiment.

Quan la reina, capritxosa, l’any 1845 va voler un ferrocarril per anar a Aranjuez, José de Salamanca va aconseguir la concessió de la línia de tren Madrid-Aranjuez. Va crear, amb 43 milions de rals, una companyia per fer-la possible. Es va inaugurar l’any 1851. Tot seguit va vendre les accions a la mateixa Reina i ell es va quedar l’explotació del servei. Els problemes acumulats durant la construcció van afectar la companyia i les accions van caure fins no valdre res, però ell amb la concessió que tenia feia un gran negoci. Havia recuperat la inversió i s’havia quedat amb la rendibilitat de l’explotació del ferrocarril, un negoci rodó. Mentre, la reina era propietària d’unes accions que havien caigut estrepitosament. És a dir, els guanys per José de Salamanca i les pèrdues per la reina, per tant, per Espanya.

Aplicant sempre aquest sistema, José de Salamanca va aconseguir multiplicar la seva ja notòria fortuna que havia amassat amb una jugada de Borsa i en ser titular del monopoli de la sal.

Al voltant del poder va fer multitud de negocis lucratius aplicant sempre la mateixa llei: els guanys per ell i les pèrdues pels altres. A més de ser un personatge influent, també es va dedicar a la política. Va ocupar la cartera d’Hisenda durant mig any, entre març i octubre de 1847.

Florentino Pérez segueix els passos del Marquès de Salamanca cent-cinquanta anys després. Des la llotja del Bernabeu, un dels poders fàctics de l’Estat espanyol, organitza i elucubra tota mena de negocis, sempre buscant el màxim rendiment pel seus interessos.

TP Ferro, companyia participada en un 50% per ACS, va reclamar 500 milions d’euros abans de fer fallida per causa del tram del TGV entre Figueres i Perpinyà. Escal-UGS, empresa participada en un 66,7% per ACS va rebre 1.760 milions d’euros (1.350+110+300) en concepte d’indemnització pel cas Castor. Aquell projecte per emmagatzemar gas va representar un lucratiu negoci. Florentino es va embutxacar el benefici legal (diferència entre el preu de cost i el de venda) i, a més, va recuperar un part important de la inversió. Negoci més que rodó.

Florentino va intentar un discret pas per la política, però va ser un estrepitós fracàs. Allò del Reformisme de Roca en que participava, no va aconseguir ni un diputat.

En canvi on mostra molta influència és en el món del futbol i sinó que li preguntin a Vicente Del Bosque que es va quedar sense el merescut títol de millor entrenador del món l’any 2010, perquè Florentino va aconseguir més vots per Mourinho, per demostrar que el seu Madrid tenia el millor del món. Volia compensar-ho oferint a Del Bosque la medalla d’or del Real Madrid, però el seleccionador, amb l’orgull molt ferit, va refusar.

Florentino Pérez, com el Marquès de Salamanca en la seva època, és influent i poderós.

José de Salamanca i Mayol es va arruïnar totalment en la construcció del Barri de Madrid que duu el seu nom. El dia de la seva mort, l’any 1883, aquell home que havia estat el més ric de tota Espanya, tenia 102,70 pessetes a la butxaca. Era tot el seu capital.

 

Jaume Barberà Canudas