elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Benvolgut senyor Juliana,
No vegi en aquesta carta cap mena d’interès estrany, ni cap intenció de fer-li perdre el seu preuat temps, però he seguit amb interès les piulades que s’han creuant amb els senyors Josep Vicent Boira i Ramon Tremosa referents al Corredor Mediterrani i m’agradaria, tant sols, poder fer algun comentari.
El mes de juny de 2012, una trentena de veïns de Sant Quirze del Vallès vàrem visitar el Parlament Europeu a Brussel·les. Convidats pel Partit Socialista Europeu, gràcies a la intercessió de la parlamentària catalana Maria Badia Cutchet i dins la campanya de promoció del quefer del polítics parlamentaris europeus, vam viatjar a Brussel·les i vam gaudir d’una intensa jornada.
A més de visitar el Parlament vàrem assistir a dues conferències: una del senyor Raimon Obiols i una altra de la parlamentària aragonesa del PSOE, senyora Inés Ayala Sender, que pertanyia a la Comissió de Transports.
En saber que érem catalans i de la província de Barcelona, la senyora Ayala ens va parlar, i molt animada, del Corredor Mediterrani. Ens va notificar, en viu i en directe, que dins del quadrienni 2016-2020, seria una realitat, atès que la partida pressupostària ja estava prevista.
El Partit Popular espanyol no va poder moure aquella partida. Per més que ho va intentar no va poder. El mes de juliol següent, el senyor Luis de Grandes del PP va reclamar, per enèsima vegada, el Corredor Central. Curiosament ho va fer acompanyat de la mateixa senyora Inés Ayala Sender.
Ja som al 2020 i que s’ha dut a terme amb aquells diners?
Doncs:
- L’AVE Madrid-Castellón, que es va inaugurar el gener de 2018, i que és justament, perpendicular a l’Eix Mediterrani.
- Un túnel entre les estacions de Chamartín i Atocha. Situat molt lluny de l’Eix Mediterrani. Això sí, per l’AVE.
Pròpiament del Corredor Mediterrani, s’ha fet el que podríem titllar “de apaño”. El desdoblament de la via entre Vandellòs i Tarragona, per eliminar 65 quilòmetres que encara hi havia de via única! Amb gran inconvenient pels usuaris propers, que han perdut trens i estacions.
Segur que, com diu vostè, l’any 1996, en els Pactes del Majestic es van fer malament les coses. Segur. El mateix conseller Alavedra va reconèixer que de calers, ni cinc. Allà no es va reivindicar el Corredor Mediterrani. Però jo, senyor Juliana, li parlo de 8 anys enrere, no pas de 24. Culpar als Pactes del Majestic de la farsa actual de l’Eix Mediterrani, em sembla un argument trist i poc convincent.
Sempre hem de justificar que hem fet malament les coses? Només nosaltres les hem fet malament? Per justificar quelcom, ens hem traslladar a temps antics i culpar-nos de tot?
No queda prou clar el tracte que rebem?
No queda prou clar l’abús de poder pel que fa al finançament i les infraestructures? Li parlo des de Sant Quirze del Vallès, que si vull sortir per autopista, sempre ha de ser pagant. La única via ràpida gratuïta, l’autopista A2, no la podem agafar perquè a Fomento no els dona la gana d’acabar la connexió entre la B-30 i l’A-2. Després de desenes d’anys en obres, les van aturar.
Repeteixo, segur que des d’aquí s’han fet les coses malament, però jo recordo:
- Quan Felipe González i Alfonso Guerra negaven a Pujol el 15% de l’IRPF.
- Quan Rodríguez Zapatero i Solbes van enganyar al conseller Antoni Castells amb un finançament «que era pa per avui i fam per demà»
- Quan el Conseller Collell es queixava, amb raó: “que riguin tan com vulguin, però que paguin!”
Només a tall de curiositat li comentaré que l’any passat vaig pujar a un tramvia de Tallin, capital d’Estònia, sufragat pel Gobierno de Madrid. L’empresa CAF de Beasaín, va fabricar i vendre els vagons, però tota la tecnologia, la instal·lació i totes les seguretats, va anar a càrrec del Gobierno. M’ho va assegurar un funcionari d’allà. Aquest va ser el preu que va pagar el govern del senyor Rajoy pel silenci del govern estonià en el cas de Catalunya. El senyor Garcia Margallo va reconèixer que España havia de pagar molts favors pel tema del Procés. Per aquests temes sí que hi ha diners.
Era només a tall de curiositat.
No és el meu interès el de molestar-lo, ni importunar-lo. Tant sols fer-li arribar una opinió.
Dispensi el meu atreviment i rebi una cordial salutació.
Jaume Barberà Canudas
