Automòbils i matrícules

Automóviles: en Barcelona se matriculan más “SEAT” que en ninguna otra provincia, mientras en Madrid, y otras, resulta más fácil obtener coches de importación; circulan aquí muchos de estos con la matrícula M u otras, de los que, obtenido el coche, lo vendieron en Barcelona con fuertes primas.

Aquest era un dels vint-i-tres punts que, el llavors alcalde de Sabadell, Josep Maria Marcet, va adreçar a Franco en una carta/reivindicació. Era l’any 1956.

De fet, la matriculació de cotxes a Espanya, sempre ha estat aprofitada per Madrid per demostrar que és la capital, que és la ciutat més important i que, per tant, ha d’anar per davant de totes les demés. Com que sempre era superada per Barcelona, des de Madrid se les enginyaven, amb tota classe de trampes i martingales, per superar la capital catalana.

El sistema de matrícules per vehicles amb motor es va instaurar a Espanya l’any 1900, seguint el “Reglamento para el Servicio de Coches Automóviles por Carretera”. Aquell any es van matricular quatre cotxes; dos a Palma de Mallorca, un a Salamanca i un a Cáceres. Per tant les primeres matrícules espanyoles varen ser: PM-1, PM-2, SA-1 i CC-1. Aquestes quantitats eren enganyoses. Molts més vehicles de motor ja circulaven pel territori espanyol. Ho feien sense matrícula. Aquell “Reglamento” va estar temps en ser adoptat per tothom.

De fet, hi ha constància que el primer cotxe amb motor de gasolina, un Panhard, corria per Astúries l’any 1881, i el segon, per Barcelona, l’any 1889; era propietat de l’industrial català Francesc Bonet i Dalmau. Un cotxe fabricat per ell mateix, que es coneixia per un Bonet, equipat amb motor d’explosió alemany Daimler.

La primera matrícula, PM-1, va correspondre al cotxe del mallorquí Josep Sureda Fuentes, l’any 1900. El vehicle era un Clement francès. El sistema de matriculació consistia en les inicials de la capital de província seguides de la numeració cardinal.

Els primers cotxes matriculats a Barcelona i a Madrid ho van ser l’any 1907. A Barcelona en van ser 110 i a Madrid 145. Aquell any s’havien assolit les matrícules M-145 i B-110.

Amb el pas dels anys Barcelona anava prenent avantatge, així, l’any 1922, les matrícules més altes eren B-9757 i M-9559. Segurament, el fet que dues importants fàbriques, com Elizalde o Hispano Suiza, fossin barcelonines, augmentava aquest efecte. Fins l’any 1946 Barcelona sempre va anar al davant: B-75592 i M-74650. En ple franquisme es va dur a terme la maniobra que va motivar la queixa del batlle Marcet; s’alentia, en gran manera, la gestió per matricular cotxes a Barcelona, mentre s’afavoria la matriculació a altres capitals, amb preferència a Madrid. Així, l’any 1947, les matrícules eren M-77146 i B-76768.

Aquest sistema numeral cardinal va tenir la seva fi el dia 6 d’octubre de 1971 quan va ser substituït per una combinació de número i de lletres. Consistia en les inicials de la capital de província, seguides de la numeració cardinal, fins el 9999 i al seu darrere una lletra, o, quan s’acabés l’abecedari, de dues lletres. Aquell dia les matrícules assolides eren M-960985 i B-918387.

Els bromistes especulaven amb les diferents combinacions de lletres. Per exemple quan les cotxes de Cuenca, CU, arribarien a la LO. O quan els de Cádiz, CA, arribarien a la CA.

Amb aquest sistema, Barcelona de seguida va prendre la davantera. L’any 1972 ja era B-3799-N i M-4554-L. Aquest avantatge es va anar ampliant fins que a Madrid varen fer una altra martingala per posar-se al davant.

Van convidar/afavorir/beneficiar/obligar a totes les empreses que matriculaven vehicles en massa: lloguer de cotxes, autoescoles, grans empreses, etc., fossin d’on fossin, a fer-ho a Madrid.

L’any 1991 es va acabar amb B-1288-MX i M-8107-MW i el següent ja s’havia convertit en M-0591-OC i B-4123-NW. Aquesta numeració es va acabar el dia 17 de setembre de 2000. Aleshores s’havia arribat a M-6814-ZX i B-4819-XG.

El nou sistema va dur controvèrsia. El president Aznar, amb majoria absoluta, va eliminar qualsevol referència provincial de les matrícules dels vehicles a motor. El nou sistema, l’actual, consisteix en quatre xifres de numeració cardinal, seguides d’una combinació de tres lletres. Obviant la procedència dels vehicles matava dos ocells d’un tret, per una banda uniformitzava al sistema i per altra evitava haver de pensar que farien quan Barcelona els anés al davant. Ja se sap que aquest individu forma part d’aquella trepa que deien “Abajo la inteligencia!!” o “que piensen ellos”.

Amb el nou sistema, els bromistes de sempre especulaven amb si sortirien les matrícules: HDP, KGB o KKK.

 

 

Jaume Barberà Canudas