Donald Trump, flamant president dels Estats Units, ha dit que vol buidar la Franja de Gaza de palestins i construir-hi un resort de luxe.
L’acudit s’explica sol.
Si no fos perquè no té ni punyetera gràcia.
El senyor taronja de pentinat discutible i bogeria indiscutible va deixar anar aquesta barbaritat en una roda de premsa posterior a una reunió amb Benjamin Netanyahu, que somreia orgullós al seu costat. El president nord-americà, que sempre ha tingut un talent especial per convertir la política en el seu show freak, diu que la solució per a Gaza és transformar-la en un Disneyworld de marca blanca, amb hotels de cinc estrelles i camps de golf per a rics amb massa temps lliure. Però de reconèixer els drets del poble palestí, ja tal…
La idea és tan bèstia que costava saber si era real o un muntatge fet amb IA. M’hauria agradat més la segona opció, clarament. La Franja de Gaza està poblada per quasi dos milions de persones, que viuen en condicions inhumanes a causa del bloqueig, les destrosses i els atacs recurrents. Des de fa dècades, Gaza ha estat convertida en una presó a cel obert, una gàbia, un lloc on els drets humans semblen només un somni i on les bombes i els trets són una realitat al despertar. Però en la ment de Trump, la solució no és posar fi a l’ocupació ni treballar per una pau justa i duradora. No. La seva proposta és desfer-se dels palestins, enviar-los “a algun altre lloc” (com si fossin mobles vells) i donar el territori a magnats del joc i l’oci. O sigui, el neocapitalisme liberal fill de l’ultradreta més imperial. Y sin despeinarse, oiga.
L’expresident nord-americà no concreta on haurien d’anar aquests dos milions de persones, això no és important. Lo realment important és “netejar” la zona, buidar-la (sembla ser que fent una intervenció militar) i reconstruir-hi una “Riviera de l’Orient Mitjà”. Enviar l’exèrcit, conquerir un territori per la força, fer fora els seus habitants i explotar-lo com a colònia. Si això et sona una mica feixista o potser un punt imperialista conqueridor, potser és cosa teva, que no hi veus les avantatges.
La proposta de convertir Gaza en un resort turístic és, en el fons, la versió descarada i capitalista d’una estratègia que Israel ja aplica a poc a poc amb assentaments il·legals, desallotjaments forçats i bloquejos constants. Però ara ho diu Trump, i lo pitjor de tot és que ens temem que pot ser veritat.
Mentrestant, Netanyahu somreia. El líder israelià, cada cop més còmode en la seva deriva fatxenda, no s’ha amagat mai de voler arrasar el territori palestí. I amb Trump té al seu costat un aliat poderós, disposat a validar qualsevol barrabassada en nom d’una suposada “solució al problema”. Perquè la gràcia és que parlaven de la solució com si els palestins no haguessin de ser-hi perquè “els cauen bombes al damunt”. Però… qui les llença, si no el senyor que té al costat?
Si Gaza es presenta com un solar en ruïnes, en comptes d’una terra amb persones que hi viuen, resulta més fàcil justificar el desplaçament forçat dels seus habitants. Si es ven la idea d’un nou Dubai, potser fins i tot hi haurà qui ho vegi amb bons ulls. Musk i els seus amics ja estan fent números. I si cal, ja faran que l’algoritme no ens mostri com fan fora les famílies de casa seva, no fos cas.
Aquest tipus d’idees no són només absurdes, sinó profundament perilloses. Quan la vida de dos milions de persones es converteix en una molèstia per a un negoci milionari impulsat pels homes més rics i poderosos del planeta, el que tenim no és només una crisi política, sinó un fracàs absolut de la moral i de la humanitat.
Però és que això és Trump, i aquestes eren les seves idees.
I ho sabíem. I el van tornar a votar.
Que no ens passi res.
Paco Marín
Fontí i demòcrata
Sant Quirze del Vallès, 10 de febrer de 2025