elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
En Jordi Pujol i l’Àlex Mor, han tornat recentment de participar en l’Uniraid 2024, un raid solidari que va recórrer el Marroc de nord a sud. L’aventura va començar el 10 de febrer i va durar 9 dies, durant els quals van haver de superar diversos obstacles i desafiaments, com ara navegar per pistes de terra, travessar dunes de sorra i afrontar el fred del desert.
En Jordi i en Àlex ens expliquen la seva experiencia a ElSot.cat
Què us va motivar a participar al Uniraid Dakar Solidari? JORDI
Fa uns 8 anys, un dia a la universitat vaig veure aparcat fora un cotxe amb els logos de la UNIRAID. En aquell moment, vaig buscar informació sobre el que era la UNIRAID però no vaig trobar a ningú que em volgués acompanyar en aquell moment. A l’estiu de l’any passat, sopant amb dos dels meus millors amics, vaig proposar a veure si algun d’ells em voldria acompanyar a fer la UNIRAID, ho vam estar parlant allà mateix i en 5 minuts ja tenia a l’Àlex (el que ha sigut el meu company d’aventura) convençut per venir amb mi.
Quina experiència prèvia teníeu en raids o aventures similars? ÀLEX
No en teníem cap ni una. Era la primera vegada pels dos que fèiem alguna cosa així. Si que en Jordi està relacionat amb el món del motor, però sempre en la part del kàrting. Un raid com aquest era nou pels dos.
Com va ser el vostre procés de preparació per al Uniraid? JORDI
Nosaltres vam començar la preparació al setembre (l’UNIRAID es a principis de febrer). Vam comprar el cotxe, el vam estar preparant durant tots aquests mesos i vam anar comprant el material a poc a poc. Potser vam tardar més de el que és normal ja que tota la preparació la vam fer nosaltres mateixos.
Quins aspectes van ser els més desafiants de cara a la competició? ÀLEX
Els reptes més difícils allà era, en primer lloc, no perdre’s de la ruta. La UNIRAID no es una prova de velocitat, es puntuen altres aspectes. Així, el més difícil, era seguir el camí amb el Roadbook i no perdre’s.
El Roadbook és un llibre amb totes les indicacions que has d’anar seguint per no perdre’t i arribar a la meta. No s’utilitza el GPS que tots coneixem. A més, a molts llocs del desert, la connexió era mínima o directament no hi havia. Junt amb la PANDARAID i el mateix DAKAR, són els 3 raids que fan servir el Roadbook.
Havies d’anar sempre amb grup (per diversos problemes que et poguessin sorgir) i nosaltres érem 4 cotxes. A l’anar sempre 4 cotxes anàvem confirmant que les indicacions i el camí seguit eren el que havia de ser.
En segon lloc, quan hi havia zones de dunes, que el cotxe no quedes encallat i, si ho feia, treure’l d’allà amb el menor temps possible. Per això portàvem planxes per la sorra perquè el cotxe pogués traccionar i portàvem cordes i els ganxos soldats al cotxe per poder tirar si no era suficient.
Un altre dels reptes era cuidar la mecànica del cotxe i, si sorgia algun problema, poder-ho solucionar per poder arribar als campaments on allà teníem suport mecànic. Per sort, en aquest aspecte, portàvem el cotxe molt ben preparat i no ens van sortir problemes molt importants, però a molts altres participants sí.
Quina va ser la vostra estratègia per afrontar el raid? JORDI
Portar el cotxe molt ben preparat per aguantar mecànicament tots els reptes que se li posessin davant, cuidar-lo molt i no passar per llocs on podies trencar peces o sortir del camí i trobar terrenys molt difícils i perillosos, confirmant sempre molt bé per on passàvem, per no posar-nos per llocs difícils i fora de ruta.
Quina va ser la vostra etapa preferida del Uniraid? Per què? JORDI
El que es diu l’etapa marató. Es una etapa de dos dies, on dorms al mig del desert, són moltíssim km i a més, hi ha un dels trams més divertits i complicats de tota la ruta. Li diuen “la baixada de la mort”. Són 4km en baixada per dunes on has de baixar les pressions al mínim de les rodes i has d’anar a molta velocitat abans de començar per no quedar-te encallat… la majoria dels equips es van quedar allà i no van poder passar-la.
Quins van ser els moments més durs o desafiants que vau afrontar? ALEX
El primer dia vam donar un cop per sota al cotxe (a la tapa que cobreix el carter) que va fer que doblegués el filtre de l’oli i anàvem perdent molt d’oli. Per sort va ser quasi a final de l’etapa 1 i vam poder arribar al campament i canviar el filtre.
Què vau aprendre de la vostra experiència al Uniraid? ÀLEX
El treball en equip i la part emprenedora d’espavilar-se un mateix a fer coses que al principi no sap. Crec que ha sigut tot un procés, des del dia que vam decidir anar, que ens ha fet créixer als dos i a espavilar-nos en molts sentits perquè tot sortís bé… i així ha sigut.
Quina va ser la vostra experiència amb la part solidària del Uniraid? JORDI
No tothom té la sort que tenim nosaltres de viure en un país on la majoria de gent té de tot. El Marroc és un país pobre i a més mal governat on la gent que viu lluny de les ciutats té moltes dificultats per poder accedir a recursos bàsics. Poder aportar, encara que sigui amb un granet de sorra a ajudar o fer feliç a la gent d’allà, ja val la pena.
Com va ser la interacció amb les persones i les escoles a les quals vau entregar material? ÀLEX
A l’acabar la primera etapa, van venir uns alumnes en representació de diferents col·legis de la zona per emportar-se part del material que havíem portat tots els participants.
Un altre part, la vam portar a sobre el cotxe durant les etapes per anar entregant en diferents pobles o campaments nòmades que ens anàvem trobant.
La gent al final és superagraïda perquè en alguns casos viuen en condicions molt diferents de les que estem nosaltres acostumats i una joguina, roba nova, una pilota… ja els fa feliços.
Què creieu que aporta el Uniraid a les comunitats locals? JORDI
Gent que està aïllada i que no té accés a molts recursos bàsics, pugui rebre ajuda dels mateixos participants. També part de l’organització ajuda en baixar material mèdic a hospitals d’allà on tenen difícil accés a material bàsic d’un hospital com poden ser gases, per exemple.
Recomanaríeu la participació en el Uniraid a altres persones? Per què? ÀLEX
Sense cap mena de dubte. Nosaltres si tot va com ha d’anar, repetirem l’any que ve.
Crec que com a experiència pels joves és el més complet que hi ha. Com ve hem dit, perquè el projecte et surti econòmic, el ideal és fer-ho casi tot un mateix. Fa que la gent s’hagi d’espavilar i buscar sota les pedres els recursos, material i coneixements per poder continuar endavant.
Com he comentat anteriorment, hi ha la part de preparació de cotxe. Sempre pots anar a un mecànic i que el prepari… però crec que no és la idea i que perd gràcia d’aquesta manera el projecte.
Per altra banda estan els espònsors. Buscar a gent que t’ajudi en el projecte i que aportin el seu granet per poder-ho fer realitat. Ja pot ser de manera monetària, amb material, cessió d’espais, consells…
I finalment treballes molt el “treballar en equip”. Sense treballar en equip, no acabes cap etapa. Has de saber col·laborar tant amb el teu company com amb gent que, abans d’arribar a Tànger, no coneixes de res.
Quins consells donaríeu a equips que vulguin participar en el futur? JORDI
Que ho intentin fer tots ells mateixos. La gràcia, per nosaltres, de la UNIRAID és la part emprenedora que et permet desenvolupar. Com hem comentat anteriorment, tens la part de preparació del cotxe, màrqueting i la part solidària. Que realment, a part del material típic que la majoria dels participants porten (joguines i roba) s’intenti buscar un pas més enllà i portar coses útils pel dia a dia de molta d’aquella gent.
Quines són les vostres impressions generals sobre el Uniraid Dakar Solidari? ALEX
Un esdeveniment molt ben organitzat, molt ben pensat en tots els aspectes i, mentre et permet ajudar a persones amb menys recursos, també fomenta en els mateixos participants habilitats que seran molt útils en el futur com treball en equip, emprenedoria, capacitats de comunicació…
Hi ha alguna cosa que vulgueu afegir sobre la vostra experiència al Uniraid? JORDI
Crec que és una experiència que tothom que pogués l’hauria de viure. Estem molt contents tant per la part organitzativa, la gent que coneixes allà, la mateixa aventura i poder ajudar a la gent. Una experiència única!
Quins són els vostres plans de futur després d’haver participat en el raid? ÀLEX
La idea és repetir a l’edició del 2025!
Quina va ser la vostra estratègia de navegació? JORDI
Com allà vas amb Roadbook i no tens GPS, moltes vegades sortia més a compte anar una mica més lent i agafar el camí o el rumb correcte que anar de pressa i saltar-te Passos…, ja que després havies de retrocedir i perdies més temps.
Com vau gestionar la logística del raid? ÀLEX
Al ser un cotxe antic i petit, teníem poc espai per posar tot el material que havíem de portar. Vam instal·lar una baca al cotxe en el sostre per poder portar més material.
Cada nit dormies en campaments organitzats. En el campament tenies una carpa per menjar i una carpa amb lavabos i dutxes, res més. Per dormir ho havies de fer en tenda de campanya i sacs de dormir allà on poguessis.
Quines van ser les vostres impressions sobre el paisatge i la cultura del Marroc? JORDI
Creiem que els paisatges van ser una de les millors parts. A l’entrar en el desert, les vistes que arribes a tenir, la sensació d’estar al mig del no-res… és una cosa complicada de descriure. La veritat és que ho vam gaudir molt.
Culturalment parlant, són una cultura molt diferent a la nostra i més com més lluny estàs de ciutats. Personalment, no vam tenir cap problema i ens vam sentir molt ben tractats sempre.
Com va ser la vostra relació amb la resta d’equips participants?
En general, la relació amb tothom va ser molt bona. Com per fer les etapes havies de fer equip amb 3-4 cotxes més, vam compartir tot el raid amb 3 cotxes més i pràcticament ho fèiem tot junts. Això es fa per totes les complicacions que un pot tenir durant les etapes, que et puguin ajudar, ja sigui desencallant el cotxe, algun problema mecànic… o si us perdeu no fer-ho sols! Fins i tot, vam connectar tan bé amb ells, que ja ens hem vist després de la UNIRAID per anar a fer una carrera de karts!
