elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
El diumenge 26 de maig hi ha en joc la representació al ajuntaments i a Europa. Si el bloc del 155 avança gaire, preparem-nos a defensar la nostra llengua.
El mateix senyor que a Andalusia es queixa de que a Catalunya s’ha de partir la cara per parlar en castellà, a Manresa escridassa a un manifestant dient-li: “sóc més català que vostè» Aquest mateix individu amenaça, contínuament, en eliminar la immersió lingüística, en aplicar-nos un 155 perpetu i en altres mesures de repressió. És evident que menteix sobiranament a Andalusia i en funció de la seva fòbia, es pot considerar que també menteix a Manresa.
Felipe González expressava que el fet diferencial català era més perillós que els trets a la nuca practicats per ETA. Justament un del fonaments d’aquest fet diferencial és la llengua. Per els catalans, la nostra llengua és la base de la nostra cultura. És el nostre vincle d’unió. Ho és tot.
Des de segles enrere des de l’Imperi espanyol no han fet altra cosa que menysprear, prohibir i perseguir la nostra llengua. Els governants, i alguns intel·lectuals, per por, i els literats i homes de ciència, per desconeixement, han refusat i discriminat, sempre, el nostre idioma.
Benito Pérez Galdós, amb el convenciment que el català no era adequat per escriure novel·les, va escriure una carta a Narcís Oller en la qual li aconsellava que escrigués les seves novel·les en castellà. Era l’any 1885.
Lo que sí le diré es que es tontísimo que Vd. escriba en catalán. Ya se irán Vds. curando de la manía del catalanismo y de la Renaixença. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje Vd. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, déjelos Vd. con su manía y véngase con nosotros. Le recibiremos a Vd. en el recinto de nuestro diccionario con los brazos abiertos.
També per carta, l’autor de La febre d’or i La bogeria, que havia escrit les seves primeres obres en castellà, li va respondre:
No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo, ni separatismo, ni otro ogro cualquiera de los terminados en -ismo. Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes, y catalanes son los tipos que retrato, en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como Vd. sabe que hablamos aquí. No puede Vd. imaginar efecto más falso y ridículo del que me causaría a mi hacerlos dialogar en otra lengua, ni puedo ponderarle tampoco la dificultad con que tropezaría para hallar en paleta castellana, cuando pinto, los colores que me son familiares de la catalana.
A més del desconeixement i del menyspreu, des del Centre també mostraven uns temors, sense fonament, de la perillositat que representaria l’extensió del català, i qualsevol acció, per petita que fos, en favor de la difusió del català l’entenien com un atac al castellà. El premi Nobel Vicente Aleixandre, expressant una mostra d’aquests temors, va dir l’any 1952:
Los catalanes no se contentarán con publicar sus libros en catalán, lo que es enteramente justo, sino que en una nueva etapa, cuando llegue, si es que llega, la democracia, querrán que toda la enseñanza en Cataluña se dé en catalán, y el castellano quede completamente desplazado, y se estudie sólo como un idioma más, como el francés. A esa desmembración lingüística me opondré siempre, como se opusieron Unamuno y Ortega en el Parlamento de la República.
Recent nombrat Presidente del Gobierno, Adolfo Suárez González, l’any 1976, va dir en una entrevista que el català tindria el tractament merescut i adequat, però es va despenjar amb una expressió fruit de la més eminent ignorància:
«Pero no pretenderán enseñar física nuclear en catalán… Seamos serios».
Aquesta frase, que va posar els pèls de punta als universitaris catalans, va conscienciar tothom, encara més, de la necessitat de reforçar la utilització del català a les nostres universitats.
El català no és una qüestió seriosa. Aquest concepte és el que més impera arreu d’Espanya i especialment al centre i a la capital. Per a ells, el català és una espècie de llenguatge simple, primitiu i folklòric, que serveix per a poca cosa més que per parlar de l’oratge i desitjar-nos bon dia, que només és utilitzat a les zones rurals i que, per descomptat, és molt inferior al castellà. A més, n’hi ha de convençuts que el parlem només per empipar-los, es pensen que si el parlem és per incomodar-los aprofitant que no ens entenen. Com si diguéssim que els francesos parlen francès perquè és la seva llengua, els anglesos parlen anglès perquè és la seva i els catalans parlem català… només per molestar.
Preparem-nos a defensar la nostra llengua.
Jaume Barberà Canudas
