El conseller Vila activa un pla de xoc en l’ensenyament de català a adults

Millorar un sistema d’ensenyament de català a adults «que necessita canvis en profunditat» és una prioritat absoluta per al conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, que en la seva compareixença d’aquesta tarda a la Comissió de Política Lingüística del Parlament ha anunciat un pla de xoc per facilitar l’aprenentatge de català entre les persones adultes. Aquesta reformulació de tot el sistema d’ensenyament d’adults serà una de les polítiques bandera del Departament que encapçala.

Vila ha reconegut que les condicions d’aprenentatge del català per part dels adults en aquest moment «no cobreixen tota la demanda existent i, quan la cobreixen, no sempre ho fan en les condicions idònies». Ha explicat les decisions que ja s’han adoptat i que han de permetre reorientar la situació actual: «incrementarem el nombre de cursos de tots els nivells, augmentarem l’oferta de cursos en horaris de màxima demanda, intensificarem l’oferta d’inici de cursos a tot l’any, millorarem el sistema d’inscripció als cursos i assajarem noves fórmules per cobrir la demanda en indrets poc poblats», ha afirmat.

En aquesta mateixa línia, el conseller s’ha compromès a experimentar i desenvolupar noves modalitats de cursos: intensius, multinivell, immersius, en línia síncrona, de formació al lloc de treball, etc. Així mateix, s’ha compromès a «incentivar la continuïtat dels aprenents, reforçar l’aprenentatge no formal i enfortir l’avaluació de resultats».

Tot plegat es durà a terme en el marc d’«un rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), tant en termes pressupostaris com de personal». El Consorci, en aquest moment, disposa de 22 centres, 143 punts d’atenció on es fan classes de català i al voltant de 850 professionals en plantilla. Aquest reforç del Consorci és compatible amb la voluntat de «comptar amb altres actors, entre els quals els municipis, les entitats d’acollida, les entitats de voluntariat lingüístic i el món del treball». En aquest sentit, ha revelat que s’incrementaran fórmules mixtes com els «cursos coordinats i assessorats pel CPNL per promoure la participació d’altres actors de la societat civil en l’ensenyament de la llengua».
Missió de la nova conselleria

Les polítiques d’aprenentatge i ensenyament de català a adults han estat un dels aspectes que més ha destacat el conseller davant la nova Comissió de Política Lingüística, que es constitueix per primera vegada a la història coincidint amb la creació de la nova conselleria.

Compareixença del conseller F. Xavier Vila a la Comissió de Política Lingüística

Vila ha obert la seva compareixença assenyalant la importància i la trajectòria de les polítiques lingüístiques al llarg de la història i, singularment, en el cas de Catalunya.A continuació ha analitzat la situació del català prenent com a base l’informe presentat fa dues setmanes al Govern.

Tot seguit, el conseller ha volgut recalcar la importància política i pràctica que suposa la creació de la nova conselleria: «Ens calen polítiques de molt més abast i d’impacte més profund».
Línies de treball

Incrementar el coneixement social de la llengua mitjançant l’anunciat pla de xoc, però millorant i reforçant també el sistema educatiu és la primera de les 5 línies en què Vila ha exposat l’acció de Govern prevista, que ha d’atènyer transversalment el conjunt dels departaments de la Generalitat, fet que el nou rang de conselleria facilita.

La segona línia exposada per Vila és fer fàcil l’ús del català. El conseller ha exposat diverses polítiques que tenen com a idea central aquesta línia. Ha posat com a exemple el programa Comerços aprenents, que consisteix a portar l’ensenyament de català a dins de l’establiment: és el docent qui es trasllada al comerç i ensenya les estructures bàsiques que ajudaran el personal a atendre la clientela en català.

Fer que el català s’utilitzi amb normalitat a les institucions és una altra de les línies que ha anunciat. Per a Vila cal garantir els drets dels ciutadans, la disponibilitat lingüística i la presència normal del català en l’activitat administrativa. El conseller considera que si les administracions usen amb normalitat el català, s’ateny un valor simbòlic i exemplar per al conjunt de la societat al qual no es pot renunciar.

La quarta línia desgranada en aquesta compareixença és la d’incentivar el compromís amb la llengua a tots els nivells: generar acords, estendre actituds i implantar hàbits d’ús favorables al català. Per al conseller, la llengua és «cosa de tots», independentment de si s’ha heretat o no per via familiar. El principal instrument d’aquesta línia és el Pacte Nacional per la Llengua per a l’assoliment del qual es treballa amb intensitat.

Tot plegat només serà possible, ha afirmat al conseller, «si es generen els recursos humans i materials necessaris», fent menció de la necessitat de fer augmentar els professionals de la llengua i els recursos didàctics, tecnològics, audiovisuals, etc. necessaris per tenir una llengua atractiva.

Pel que fa a l’aranès, ha fet èmfasi en la voluntat de coordinar-se amb les institucions araneses perquè la societat de l’Aran percebi que el Departament està al seu costat en la protecció de la seva llengua pròpia. Per acabar, Vila ha exposat les polítiques d’impuls a la llengua de signes catalana, anunciant un estudi que permeti aprofundir en aspectes com la privació lingüística i que serveixi de base per executar els acords que formen l’addenda LSC del Pacte Nacional per la Llengua.