Som a la tardor, aquella època de l’any en què les fulles cauen dels arbres, el fred comença a fer-se notar i, per si no n’hi hagués prou, s’escampa una guerra sense treva: la de la Castanyada contra Halloween.
D’una banda, tenim la nostra estimada Castanyada, una celebració autèntica, carregada d’història i sabor. Castanyes calentes, panellets dolços, moniatos que et deixen la llengua enganxosa… un autèntic festí per a tots els sentits. I tot això, acompanyat d’un bon moscatell.
De l’altra banda, trobem Halloween, aquella festa importada dels Estats Units que ens omple els carrers de nens disfressats de zombis, vampirs i altres criatures de la nit. Caramels, trucs i tractes, i una obsessió per les carbasses buides que ens fan pensar si realment saben què estan celebrant.
Però, ¿per què aquesta rivalitat? ¿Per què no podem gaudir de totes dues festes sense haver de triar? Potser és perquè la Castanyada representa tot allò que som: tradició, família, gust per les coses senzilles. Mentre que Halloween, amb la seva parafernàlia, ens recorda el consumisme i la globalització.
I és que, mentre nosaltres ens reunim al voltant d’una taula per compartir castanyes i històries, els nens disfressats de superherois van de porta en porta demanant caramels. Una imatge que, sens dubte, ens fa reflexionar sobre el nostre model de societat.
Però no ens desanimem! La Castanyada té una força interior que cap Halloween podrà superar. Les nostres arrels són més profundes, i el sabor dels nostres panellets, inimitable. Així que aquest any, celebrem la Castanyada amb orgull i fem que la tradició perdure en el temps. I si algun nen disfressat de fantasma ens demana caramels, sempre podem oferir-li un bon panellets. Qui sap si així el convertim al nostre costat i el fem gaudir de la veritable essència de la tardor.
¡Visca la Castanyada!